MINERALCAT

Blogs

2012-02-03T00:35:00.000-08:00

Ayer jueves actualizamos con mucha ilusión Mineralcat con una iniciativa con una pinta tremendísima:

Como no, inmediatamente hemos actualizado la lista de blogs disponible con MINDIG.
Sin duda, habrá que seguirla de cerca y si fuera posible, como no, aportar algun artículo en condiciones.

Blogs

2012-02-02T13:45:00.000-08:00

Guia - Propietats físiques

2012-01-22T03:05:00.000-08:00

(entrada en preparació i actualització periòdica)

Com sabeu, he fet una entrada amb una petita relació dels hàbits cristal.lins (aspecte extern dels minerals), una amb els sistemes cristal•lins (reflexe extern de la disposició interna) i potser cal també fer una petita relació relativa a d’altres característiques, sovint decisives per la identificació, com son les propietats físiques dels minerals.

Hi ha una classificació de propietats físiques dels minerals molt exhaustiva a la “Guia d’identificació de minerals” de Mata-Perelló i Joaquim Sanz ISBN: 978-84-8301-902-3, que sense dubte és la guia que recomano per tal d’iniciar-se en l’identificació dels minerals.

Evidentment, no pretenem arribar al nivell d’aquesta publicació, simplement vull apropar-vos algunes d’aquestes propietats, com pot ser el tacte, el gust, l’olor, la duresa, l’exfoliació, el color de la ratlla, la luminiscència, si són o no magnètics….

Amb aquesta idea, aquest any 2012 repassarem jaciments més o menys coneguts de la mineralogía catalana per tal d’apropar aquestes característiques d’identificació amb mostres de mà fàcils de trobar arreu, però amb especial èmfasi en la característica concreta del mineral per davant la seva estètica col•leccionable i ja que estem, aprofitem per fer una entrada paral•lela amb el jaciment i el seu corresponent link.

Propietat física: El Tacte

Una d’aquestes característiques identificatives és el tacte. Hi ha minerals especialment agradables de tocar, com és el cas del talc. I son agradables de tocar perquè son suaus i lleugerament untosos.
Segurament el jaciment més conegut és el de La Vajol a l’Alt Empordà, però potser, per no distreure’ns amb d’altres minerals associats al jaciment més macos, podem trobar-lo a la Pedrera de Can Sagristà, a Piera, un petit jaciment exent de “pressió mineral.logica” on però, no s’extreia talc propiament, sinó PIROFIL.LITA, un mineral idèntic a l’anterior, i que sobretot, igualment té aquesta característica de tenir un tacte suau i agradable.

Propietat física: El Gust

Tot i que no és gens recomanable anar llepant les pedres que anem trobant, el cert és que hi ha tot un grup de minerals que es poden identificar mínimament també pel seu gust.

Epsomita i Hexahidrita potser formen part d’aquest grup de minerals identificables mitjançant el seu gust, concretament el seu gust amarg. I perquè son amargs?, doncs perquè ambdós minerals contenen magnesi i el magnesi es absolutament amarg.

L’Hexaedrita es presenta formant eflorescències i fins i tot delicades fibres sobre roques que contenen magnesi, per tant, podem trobar-la sobre roques humides que continguin magnesi, per exemple, als voltants del polígon del Bufalvent a Manresa.

L’altre grup que no pot faltar és evidentment el grup de les sals, es a dir Halita, Silvita i Carnal•lita. Els tres minerals son salats, però el seu regust ve determinat igualment per la seva composició, per tant, tanqueu els ulls i tasteu:

L’Halita és Clorur de Sodi que és la sal comuna de taula, per tant el seu gust es el que normalment associem amb el propiament salat.

La Silvita és Clorur de Potassi, i és el potassi el que li dona un cert gust picant.

La Carnal•lita és Clorur de Magnesi i Potassi hidratat, per tant es picant pel potassi i amarg pel magnesi.

I on podem torturar-nos amb aquest reguitzell salat, amarg i picant?, doncs al
Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona.

Propietat física: La olor

Si si, la olor, vosaltres no ensumeu mai les pedres? no m'ho puc creure....Hi ha minerals especialment pudents, tot i que a vegades cal torturar-los una mica per que facin olor.

Els sulfurs son els minerals més pudents. Això és, com sempre, gràcies a la seva composició formada per sofre, que quan s’humiteja genera una petita quantitat de gas de hidrògen de sulfur que ès el que fa olor a ous podrits.

Un mineral que m’encanta olorar és el jaspí. A priori, el quars jaspí no fa olor a res en especial, però agafeu dues mostres de jaspí i colpejeu-les com si vulgessiu fer foc, de seguida ensumareu una olor característica.

Igualment passa amb d’altres minerals com els Arseniats, que en colpejar-los desprenen un inconfusible olor d’all.

A partir d’ara, quan busqueu arseniats, ensumeu l’ambient per afinar la recerca.

Propietat física: Pes específic

El Pes específic relatiu és una magnitud sense unitats que relaciona el pes d’un mineral i un pes d’aigua d’igual volum.

Aquesta característica es clau i gairabé definitiva amb minerals com la Barita. Aixó és, si tenim un exemplar de mà de barita en una mà i un got plé d’aigua en l’altre mà observarem que la barita, a igual volum aproximat, pesa molt més que el got plé d’aigua.

A efectes pràctics al camp, si anem a la recerca de barita masiva, per diferenciar-la per eixemple de la calcita, nomès hem de tancar els ulls i agafar el que creiem que és barita en una mà i valorem el seu pes movent-la com si fos una pilota de tennis, i a continuació (obrim els ulls) i agafem qualsevol altra pedra de tamany similar i fem el mateix, si alguna de les dues es barita, de seguida notarem que la barita a igual tamany, té un pes molt més elevat que l’altra pedra.
Al camp és una prova una mica subjectiva, però amb una mica de pràctica, és una prova eficaç. Si no ho veieu molt rigurós sempre podeu emportar-vos dintre la motxilla una balança de torsió de Jolly-Craus i fer l’assaig allà mateix.

Propietat física mecànica: Duresa

La duresa és també una propietat important per identificar certs minerals....

(entrada en preparació i actualització periòdica)

Pedrera de Can Sagristà - Piera

2012-01-10T06:49:00.000-08:00

A Piera, a la comarca de l’Anoia, tot just al costat de la masia de Can Sagristà, hi ha una antiga pedrera cadastrada com si fos de talc, però on en realitat, mai es va extreure el talc, sinó que el mineral extret va ésser la PIROFIL.LITA.

Entre els nivells de Licorelles gris-verdoses, probablement de l’ordovicià, trobarem, no sense esforç i amb paciència, llàmines d’aquest mineral de color verd festuc (pistacho).
Inicialment no trobarem res més que licorella esmicolada, però si ens anem fixant detingudament i entrenem l'ull, anirem trobant per arreu petits fragments verds de PIROFIL.LITA, ja que és un mineral que a més de tou, té una exfol.liació molt i molt marcada com les miques, de fet, és molt posible que llegiu per la xarxa que de tant en tant, es considera com a tal, tot i que jo no vull considerar-la així.
Apreciacions a banda, una vegada trobats els fragments, en tocar-los ja podem sentir el tacte suau i lleugerament untòs d’aquest mineral, de fet, el tacte, es una propietat molt característica d'aquest mineral.

Si remenem amb bon ull al nivell adequat podem extreure llàmines senceres amb mès superficie on podem comprovar amb comoditat aquesta característica.
Amb temps, paciència, una mica de sort i un ull perfecte, podem ampliar la col·lecció, ja que en Mata-Perellò cita indicis de CLORITA (PENNINA), IL.LITA i MOSCOVITA. Per d’altra banda, també cita, entre aquests nivells de licorelles, filonets de quars que sovint contenen PIRITA, ANKERITA i SIDERITA. Però com aquests minerals els trobarem amb relativa facilitat en d’altres jaciments, aquí nomès deixarem constància que han estat citats.

Aflorament Guixos - Castellbisbal

2011-11-04T04:41:00.000-07:00

No fa gaires mesos que descobrim que els marges del Llobregat aigues amunt ja son 100% transitables a peu i ciclables en bici, i es que ja van acabar les obres de canalització aquelles que van deixar tots els camins embarrats i totalment impracticables.

Com cada vegada he de fer entrenaments més llargs, aprofito els dies de rodada llarga per anar des de Molins fins a Martorell o bé en btt o correns, segons el dia. El cas es que tot just abans d’arribar a Martorell hi ha el trencall aquell que puja al barri de Costablanca de Castellbisbal que tantes vegades vam fer amb el tt quan perforavem el túnel de l’AVE, i jo sempre pensaba, un dia pararé a veure si trobo la cara amable dels maleits guixos, i es que van ser guixos com aquests els que ens van fer la guitza amb el gunitat dels tunels …

Com sempre, pasen els anys, i el que tens més a prop doncs sembla que queda en un segon plànol i cau en l’oblit. Be doncs, no fa gaire, aprofitant un entrenament de BTT vaig decidir pujar la pista per anar fins a Costablanca i remenar la zona per trobar els guixos, però els xaragalls i l’alè van obligar-me a parar despres de la primera rampa, tot just en la corva que s’enfila cap a la rampa del mig. Al terra, ja mentres pujaba ho anava veient, tot era plé de guixos, mes o menys massius però amb certa estètica quan es trobaven acompanyats de la roca encaixant.

Despres de remenar una mica, ja vaig trobar les primeres mostres amb cristalls totalment transparents dignes de tenir un espai a la vitrina (tot i que la meva vitrina no és gaire exigent amb la qualitat, ja que mes aviat és més exigent amb la procedència)

Com que no portaba el material adequat, vaig mig amagar els exemplars més macos vora el camí i vaig tornar cap a casa amb una petita mostra per la vitrina. Així que si aneu, allà mateix els trobareu, soposo que hi haurà molts mes…

Posteriorment, vaig buscar a la xarxa si havia cap piulada al respecte, i vaig trobar una entrada molt interessant del company Frederic Varela al FMF del 2009 Guixos de Costablanca on efectivament ja es feia una descripció del jaciment.

Així doncs, res de nou, però una mostra mineral més dels jaciments que tenim molt a prop. Com a novetat en aquesta entrada del blog, introduim una imatge de 360º dels guixos, feta amb l’aplicació desenvolupada per l’ Oscar Fernandez des de la pàgina de software de Tuplaneta.es

Si voleu aquesta aplicació nomès heu de descarregar la darrera versió (llegiu molt bé el fil conductor perquè nomès funciona al 100% a partir de la versió TuMineral3D_1.5 i em consta que ja hi ha una evolució 1.6) Agraïr públicament a l'Oscar per desenvolupar gratuitament aquesta eina per a tothom, que encara que sembla molt senzilla, de ben segur que desenvolupar-la per a que els neofits la puguin utilitzar sense cap coneixement de programació en flash ja no ho es tant de senzill... Gràcies Oscar!

https://6369157620287152008-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/swfsparablog/GuixLaminar.swf?attachauth=ANoY7cofsObbe3NtoHAjdMor7m2jPcx2FtwGT9Z3m9g-3mcskDEUzC-_9fDbRu8V20RrvLbMqhEZ3YrxLPnwmI2C_t34ANGszO_TXFbVoL7z5NDQxjOZLsKluPew4YJMK-UrBdEldGmenQRHHN8dou98wqnzL_jFDVBXa_W19inuLD7g_UgwUvIpGOdm3KLdiqrKKdsrd-B1&attredirects=0

data="https://6369157620287152008-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/swfsparablog/GuixLaminar.swf?attachauth=ANoY7cofsObbe3NtoHAjdMor7m2jPcx2FtwGT9Z3m9g-3mcskDEUzC-_9fDbRu8V20RrvLbMqhEZ3YrxLPnwmI2C_t34ANGszO_TXFbVoL7z5NDQxjOZLsKluPew4YJMK-UrBdEldGmenQRHHN8dou98wqnzL_jFDVBXa_W19inuLD7g_UgwUvIpGOdm3KLdiqrKKdsrd-B1&attredirects=0.swf" width="400" height="400">

introduir aquest swf aqui també ha estat una autèntica odisea, tela marinera!!

Guia - Hàbits Cristal·lins

2011-10-21T01:14:00.000-07:00

Ja que hem fet una entrada exclusiva pels sistemes cristal·lins, els hàbits no es podien quedar enrera.

L’aspecte extern dels minerals es pot definir com la tendència que tenen a presentar-se d’una forma o d’unes formes determinades, com a conseqüència dels fenòmens geològics que han envoltat la formació natural del mineral, i per tant, també la seva estructura.

Continuem amb la mateixa dinámica i traslladem les paraules al mineral.

Tot i que els hàbits son molt diversos, aquí exposo una mostra representativa.
Com sempre, no son mostres espectaculars, però reflexen els hàbits més comuns que podem trobar arreu.

A mida que vagi fotografiant i recollint nous exemplars, aniré actualitzant també aquestes entrades d’identificació.

Les definicions i els textos son extrets de la magnífica “Guia d’Identificació de Minerals” de Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué. ISBN: 978-84-8301-902-3, sens dubte, els que m’han fet estimar de veritat aquesta pasió amb la seva generositat didàctica i gran dedicació personal durant els anys de carrera a Manresa.

HÀBIT BOTRIOIDE: Agregats de masses esferoïdals en forma de brot de raïm: HÀBIT CRIPTOCRISTALÍ: Agregat cristal·lí de gra extremadament fi. No es pot distinguir ni amb el microscopi:HÀBIT DENDRÍTIC o ARBORESCENT: El creixement és en forma d’arbre: HÀBIT ESPÀTIC: Es diu del mineral que presenta bona exfoliació en tres direccions: HÀBIT FIBRÓS: Agregat de cristalls fibrosos, facilment separables: HÀBIT ESFÈRIC:El mineral adopta una forma esfèrica: HÀBIT PSEUDOMORF: Un mineral n’ha substituit un altre, però conserva la forma externa d’aquest darrer.
HÀBIT LAMINAR: Estructura d’un mineral disposada en fulls separables.HÀBIT GRANULAR: Estructura formada per granets, petits o grans.
HÀBIT RADIAL: Grup de cristalls divergents situats a l’entorn d’un punt central. HÀBIT ESPECULAR: El mineral es troba en forma de petits miralls.

La Corbera Desconeguda

2011-09-30T01:56:00.000-07:00

A principis de març d’aquest 2011 vaig sortir a descobrir un altre racó desconegut dels municipis propers a casa. Aquesta vegada li tocava a la veïna Corbera de Llobregat.

Guiat per l' Inventari de patrimoni cultural de Corbera trobat per la xarxa, resulta que en aquest municipi l’extracció i el tractament del guix va tenir certa importància segons l’arxiu històric de Sant Feliu de Llobregat, on es conserven documents referents a la sol.licitud de registre de diferents guixeres i mines al terme de Corbera.

Aquest mateix document té una valuosa taula on s’adjunta una relació de les mines i pedreres del municipi, amb el seu nom, l’any de sol•licitud del registre, el tipus de material que s’extreia i l’indret on estaven situades.

Tot i que segons resa a la propia taula, els registres no son escandalosament antics, sino que es situen al ventall del 1920, 1940, 1965, 1970. Un estudi del 1997 (d'en Lluís Ferrer) fa un repàs in-situ d'aquests indrets trobant-se que la gran majoria, per no dir tots, s'han convertit en zona urbanitzada o abocadors.

Així doncs, previ rastreig de topònims a la cartografia històrica de l'ICC, aconseguim situar molt bona part d'elles i elaborem una ruta ordenada de recerca per la Corbera Desconeguda. A vista d'ocell i combinant el topogràfic amb la fotografia aeria, el geológic i el topònim en qüestió es relativament senzill trobar sobre el paper aquestos indrets, però aixó sí, es molt molt laboriós i requereix cert temps.

Una vegada hem aconseguit crear una ruta ordenada per trobar aquests indrets, el carreguem al Garmin i fem la sortida de camp, però tal i com deia l'estudi del 97 i s'intueix a la fotografia aerea, gairabé totes aquestes mines es troben més que penjades, però no sería la primera vegada ni la darrera que anem a visitar els marges d'un abocador incontrolat que abans era una cantera, ni seria la primera vegada que ens tornem d'una excursió sense trobar ni tan sols l'indret en qüestió, i aquesta vegada no seria una excepció, només acabem visitant dos punts:

Mina Previsión. Any 1923. Explotació de Ferro al Paratge Camp dels Jonchs ( Maset de Dalt)
Afortunadament el topònim Maset de Dalt encara surt a la cartografia i és molt facil arribar fins prop del propi Mas, avui en dia totalment en runes i sota una vegetació implacable, que no solament envaeix el propi Mas, sinó que fa impracticable els seus voltants.

Tot i aixó, trobem un aflorament on efectivament, s'intueix la limonita amb la qual es podia considerar que als anys 20 ens tobem davant un posible jaciment de mineral de ferro. Guixera de Can Panyella. Any 1920-25. Guixera Inutilitzada i abandonada
Can Panyella és un altre topònim fàcil de trobar i d'arribar. Aparquem al mateix trencall del Mas i travessem la carretera. Efectivament, els nostres peus de seguida trepitgen tot tipus de guixos.Ara però, hi ha una gran esplanada ocupada per camps de conreu, però tant als camins del voltant, com als marges, afloren el guixos soposem objecte de l'explotació. No gaire més tard, ni gaire més lluny, pero perfectament restaurada naturalment, trobem una mossegada al terreny i fotografiem l'abast d'aquesta explotació de guix.
Per tant, de la dotzena de punts que hem rastrejat in situ durant tota una jornada, només destaquem aquest dos, essent la resta explotacions que no he pogut trobar. Potser algun lector coneix la zona i pot comentar-me si hi ha cap més mínimament localitzada.
També vaig trobar-me barreres que no vaig voler traspassar...

Ambtot, dos de dotze no és per llençar cohets, però realment a mí és aixó el que m'agrada, visitar indrets totalment oblidats que amaguen petits tresors nomès a l'abast dels qui ens agrada perdre el temps amb "indicis".

Guia - Sistemes cristal·lins

2011-09-14T06:23:00.000-07:00

Despres de molt de temps rumiant, he decidit fer aquesta entrada sobre els sistemes cristal·lins. Hi ha molts i molts llibres i manuals sobre els sistemes, pero es un tema complexe quan s’intenta traslladar de les figuretes de fusta als nostres minerals.

Quan agafes un llibre sempre hi ha la típica fitxa on posa “cristal·litza en el sistema cúbic” i a continuació surten tota una serie de dibuixets molt macos amb poliedres truncats per tot arreu. Però falta un detall, que és reproduir el sistema cristal·li al costat del cristal per tal d’identificar aquesta geometría efectivament al cristall en qüestió.

Aixó es realment complicat, però les representacions 3D que volten per la xarxa fan aquesta tasca molt més senzilla. A partir de la página del Instituto Gemológico Español he pogut fer aquesta entrada. Per una banda he fotografiat el mineral i al costat he intentat reproduir la seva geometría en la mateixa vista a partir de la representació 3D. La veritat és que no és gens fácil, molt sovint perque els cristalls que he trobat per les mines d’arreu no son perfectes i en canvi, la representació 3D es absolutament matemática.

Es molt millorable i sobretot ampliable. M’agradaria donar-li més voltes, completar-lo amb totes les possibilitats (amb eixos de simetría…) i sobretot dedicar-li més temps, però és, si més no, un pas endavant que volia fer des que vaig descubrir aquest enllaç de cristal·lització.

Aquí en teniu un tast, que de mica en mica, aniré completant:

Turisme - Cap de Creus

2011-06-22T06:10:00.000-07:00

El meu company Ton Ardèvol n'és una de les ments pensants i executores d'aquesta meravella i hauràs de veure el video varies vegades perquè hi ha alguns detalls sensiblements brutals:

Projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Med) al Parc Natural del Cap de Creus de ieLei Producció Audiovisual en Vimeo.

El recorregut ens porta per pista asfaltada des de l'aparcament fins a la Cala Culip.

Anirem trobant a banda i banda del camí, invitacions per descobrir tota una sèrie de racons amagats que val molt la pena visitar.

També des de la pista principal anirem trobant planxes de corten al terra que a mode de parada ens indiquen que en les proximitats podem veure roques que adopten formes d'animals, com per exemple, aquest conill:

Per arreu son evidents els contrastos entre les roques:
Testimoni de les antigues construccions:
La panoràmica al mar des de dintre els cubs es espectacular:
Geológicament és un entorn privilegiat, només cal buscar una mica per la xarxa i en trobarem molts i molts documents, tants com la complexitat de les formacions que amaga arreu.

Com molt bé sabeu n'es totalment prohibida la recollida de minerals, però si podem fotografiar-les:

Guia - Identificació cristalls

2011-05-01T15:39:00.000-07:00

Mina Coscollada - Badalona

2011-05-01T11:14:00.000-07:00

Ja fa molts i molts anys que coneixíem aquesta mina i es que quan un era més jove, el mitjà de transport habitual era la bicicleta de muntanya i Badalona era després de Collserola, la muntanya més propera i accessible des de casa.

L'Alberto i el Manel, que anaven a un gimnàs de Badalona quan feien judo, em portaben per aquestes muntanyes per pedalar i la veritat és que per aquestos boscos granítics hi han molt afloraments interessants i moltes pedreres de granit.

Montigalà, Sant Jeroni, Sant Onofre, La Vallensana, el collet de la Malesa i La Coscollada, tot un clàsic en BTT, un clàsic de fa 15 anys!!! i d'aquí són els minerals potser més antics de la meva col·lecció, de quan etiquetaba les peçes pel revers amb un número sobre esparadrap: Així doncs, dintre del Parc de la Serralada de Marina, a tocar del cim de la Coscollada hi ha uns filonets de quars, rics en minerals de coure encaixonats entre els granits. Els minerals citats son calcopirita, pirita, cuprita, goethita, atzurita, calcita, malaquita i quars.
Ara per ara, la mina és barrada per una reixa, però podem remenar a plaer per l'escombrera de la Mina de Coure de la Coscollada, que tot i no ser molt gran, ofereix molts exemplars de petit tamany.

Aflorament Barita - Sant Vicenç

2011-04-26T14:10:00.000-07:00

Molt encara per explorar.

Moltes vegades hem passat pel costat de la fabrica de ciment i hem vist de lluny aquesta petita cantera de pissarres que hi ha tot just a l'altra banda de la carreta, a la falda del Puig Castellar, un d'aquells cims que estan tan a prop que mai prestem importància.

Ara que les tardes ja son més llargues, decidim aprofitar que venim de la Corbera Desconeguda per parar a veure aquesta petita explotació.

Una primera aproximació ens porta per l'urbanització Granja Garcia, presidida per una espectacular edificació modernista d'Antoni Maria Gallissà Soqué, la Granja García, tot i que no pertany a Sant Vicenç sinó a Cervelló.

Deixem el cotxe al final del camí i anem a peu cap a la cantera. Les vistes sobre la nova fàbrica de ciment és espectacular, es veu perfectament el nou forn vertical, encara que aixó no té cap mèrit, el nou forn es veu des d'arreu del Baix Llobregat. A priori no sembla que rascarem res per aquí, encara que hi ha bons indicis:

Un exhaustiu anàlisi del contacte entre les pissarres i les fil·lites amaga un petit filonet de barita:

Encara que le filonet és poc important amb paciència ens regala un petit cristall:
Potser un exemplar poc espectacular, però amb el valor afegit de la seva ubicació, ja que no en tenim constància de minerals trobats en aquesta localitat, per tant, encara ens queda molt per explorar!

Aflorament Calcita - Vallirana

2011-04-25T15:53:00.000-07:00

Molts són els afloraments de calcita que hi ha per Vallirana, de fet hi ha moltes pedreres al municipi, però aquest cop no parlem d'una cantera sinó d'una troballa casual d'un aflorament de calcita en un talús de carretera.

No se on, soposo que en un Xaragall, vaig llegir fa molts anys que a l'urbanització de la Selva Negra de Vallirana hi havia un aflorament d'algún mineral, però que estava penjat per la construcció de la propia urbanització. Aprofitant que venia de Can Bogunyà donem un tomb a veure que podem trobar.

Entre tanta pujada i baixada ens crida l'atenció una construcció antiga tot just davant de Villa Antoñita que té tota la pinta de bocamina, però que segurament és un antic forn de calç. Ens apropem però no trobem res més que formigó i runes abocades per la construcció d'una casa propera. Com sempre aixequem la mirada a veure que tenim al voltant i trobem unes argiles i uns gresos vermells molt normalets.

Però tot just entre els gresos vaig trobar unes geodes de calcita molt interessants. Com que la roca encaixant és un gres, escarpa llarga i ampla i l'extracció és qüestió de tocar els punts adequats i la roca es tallaria com formatge.

Així va ser i aquestes son les peçes extretes in situ sense rentar:

Una vegada a casa, aquestes son dues mostres de la resta del bolo:

Mina de Can Bogunyà - Vallirana

2011-04-19T14:59:00.000-07:00

Fa un temps vaig descobrir per la xarxa uns documents sobre la mineria de guix a la zona de Corbera de Llobregat. Entretant vaig trobar informació molt interessant, d'una mina de guix situada prop de Can Bogunyà de Vallirana, a: http://espeleobloc.blogspot.com/2010/03/el-polvori-vallirana.htmlon es parla sobre "un gran forat al costat del PR C-163 que s'endinsa a la muntanya per galeries de proporcions tant descomunals que permetien la circulació de camions, coneguda com el Polvorí.

És una gran explotació subterrània de guix que durant la Guerra Civil, l’exèrcit de la República el va utilitzar per a emmagatzemar tot tipus de bombes i municions. A bon segur que engrandirien el forat inicial, fins al punt de fer-lo transitable pels camions que entrarien a carregar o descarregar aquets materials tant explosius. Al costat de la boca encara queden les restes d’una petita construcció que estaria destinada a albergar la guarnició que protegia l’entrada.

El fet de convertir una mina en polvorí és es repeteix en altres indrets. Per exemple, les mines de Can Palomeres, a Malgrat de Mar, també varen tenir aquest ús. I és que resulta difícil trobar un lloc millor que una mina per a protegir la munició enfront l’aviació i els canons de l’enemic."

La veritat és que la topografía de la mina és molt senzilla, explotació per càmeres i pilars, i d'unes dimensions en alçada i amplada realment molt grans, certament podrien circular camions de l'època per aquí dintre. El guix és ben present per arreu, especialment a les clapes esllavissades recentment del sostre de la mina. Ambtot hi ha un bon aflorament tot just a l'entrada a ma dreta, on es veu perfectament el contacte del guix amb les argiles.

A la sortida de la mina, trobem una petita edificació, soposem per controlar-ne l'accès: També podem veure el que queda d'un espectacular forn tradicional Tota la part inferior es troba enrunada, per tant, els nivells inferiors es troben segurament intactes. S'intueix la banqueta del forn Una bona oportunitat per restaurar i conservar com a patrimoni miner abans que s'acabi de malmetre del tot. I és que la mineria del guix a la zona Corbera-Vallirana va ser molt i molt important, però aixó formarà part d'una altra entrada, la Corbera Desconeguda...

Turisme - Museu Blau de BCN

2011-03-31T14:23:00.000-07:00

Ja tenim obert el nou museu de Ciències Naturals de Barcelona!

Despres de llegir alguna crítica destructiva sobre el nou museu hem anat a veure si el tema és tan escandalós com diuen, aquí tenim cinc cèntims de les crítiques:

L'iluminació de les vitrines es insuficient perque nomès s'iluminen amb leds des de la part superior, les etiquetes son metàliques i fan ombra a les peces que tenen per sota.

L'ordre d'exposició de les vitrines es difícil de digerir i cal veure la col·lecció amb tranquilitat. Les peçes es troben col·locades arbitrariament i en una posició incorrecta perque s'han col·locat esteticament però sense coneixement en minerals.

Les roques apareixen a l'alçada dels ulls, mentres que exemplars espectaculars queden fora d'una posició còmode, hi ha juntes als vidres, tot es molt fosc...

Entre tanta deficiència hi haurà alguna cosa interessant? Donc sí, la teoría de l'evolució arriba al museu de ciències i descarta el format clàssic de vitrina de fusta d'església, tubs fluorescents i elements estàtics escrupulosament ordenats, rígidament classificats i absolutament fora d'un context global natural.

Quina bajanada, una classificació basada en ambients geológics i unitats morfoestructurals obviant la química mineral! És tan important saber-se totes les formules dels minerals! Senyors, que al gran públic l'exces d'informació l'aborreix, que l'individu que vol saber ja s'espavila i busca i remena, no patiu per aixó, primer cal que el personal no passi per davant d'una vitrina monocroma sense cap atractiu visual!

Que creieu, que discuteixen si el cristall que tenen davant es del sistema cúbic o si te més proporció de Fe que de Mg? Doncs no, el públic fa com al mercat, primer mira i si l'agrada el que veu, s'apropa i compra i si ja no l'agrada l'aspecte general que veu, passa per davant i marxa cap a una altra paradeta mes vistosa.

La qualitat dels exemplars és excepcional, els ulls entrenats ja saben on mirar. A mi personalment m'agrada tant el continent com el contingut, que s'han de resoldre alguns aspectes, segurament que sí, però quina por al canvi i que fàcil es la crítica destructiva.

I es que a base de comprar minerals hi ha tants experts al món, i es que fins i tot saben disenyar museus...

Quan passi l'escalfament publicaré mes fotos.....

Articles imprescindibles

2011-02-01T13:31:00.000-08:00

Si fas servir el traductor al castellà de la pàgina, fes click als vincles que et sortiran repetidament dintre les finestres d'error del traductor, així podras seguir correctament el vincle a la pàgina original. Perdoneu les molèsties que aixó provoca, així com alguna de les traduccions que es generen automàticament.

Encetem aquest 2011 amb una idea que tenia fa temps.
Darrerament hi ha tota una sèrie de blogs del gènere amb articles que considero realment bons, però que per diferents motius, sovint es perden per la xarxa i/o no reben la difusió que es mereixen. Es per aixó que amb aquesta voluntat de seguiment d'altres blogs interessants he decidit recopilar un grapat d'articles collonuts per tenir-los ràpidament a l'abast. Hi ha molta llum i molta informació de qualitat a la xarxa...

PD: Els articles son propietat dels seus autors, nomès farè un vincle del blog, i evidentment, si el propietari així ho decideix, retiraré el vincle ràpidament si m'ho demana.

Isaac Camps i el seu molt recomanable blog http://www.blocdecamp.blogspot.com/ té gran quantitat d'articles breus però concisos, potser la geología pràctica millor explicada que he llegit.

http://blocdecamp.blogspot.com/2008/03/ribes-blaves-baix-llobregat.html
http://blocdecamp.blogspot.com/2009/05/icnites-de-coll-cardus-valles.html
http://blocdecamp.blogspot.com/2009/02/les-estunes-pla-de-lestany.html
http://blocdecamp.blogspot.com/2010/09/mina-de-petroli-de-riutort-bergueda.html
http://blocdecamp.blogspot.com/2010/04/el-plioce-mari-del-torrent-de-benet.html

De MTI Blog http://www.mtiblog.com/ practicament caldria vincular-lo integrament perquè és excepcional la feina que hi ha darrera d'aquest web. Sense dubte, un referent nacional.
Pots navegar HORES dintre el mon MTI, no s'acaba mai, per tant, només posaré un vincle molt recent i molt molt revolucionari que obre les portes a la cartografia geológica:

http://www.mtiblog.com/2011/01/sigeco-y-geoveo-cartografia-geologica.html

L'incombustible Pablo Cantero, des de http://www.elmineraldigital.blogspot.com/ posa a tothom al seu lloc des del primer dia i ofereix l'alternativa que busca l'esència de la nostra afició. Barret fora i no us perdeu el seu blog. Nomès un petit tast de les perles que té amagades entre les ja molt extenses lineas del seu espai cada vegada més i més gran. 200% Picapiedra. Enhorabona!

http://elmineraldigital.blogspot.com/2009/11/nuevas-piezas-de-la-cantera-de-camargo.html
http://elmineraldigital.blogspot.com/2009/06/calcitas-de-camargo-cantabria.html
http://elmineraldigital.blogspot.com/2009/06/la-geoduca-acantilados-de-laredo.html
http://elmineraldigital.blogspot.com/2009/06/ambar-de-cuchia-nuevas-piezas-y-fin-de.html
http://elmineraldigital.blogspot.com/2008/10/la-fluorita-asturiana-la-joya-de-la.html

A més d'articles, potser cal també destacar d'altres blogs que tenen una especial cura en el seu disseny i per aixó també mereixen un especial tractament:

No pot faltar a la llista de cap de les maneres el blog de Juan de Laureano i Ana que des de http://mineralesnitana2000.blogspot.com/ fan posible els imposibles. Quines fotografies de LUXE, la qualitat es icomparable. No se que m'agraden més, si les fotografies o els minerals fotografiats. Nomès un tast per obrir boca:

http://mineralesnitana2000.blogspot.com/search/label/Vitrina%20Fluorescentes
http://4.bp.blogspot.com/_o3PftiveJHM/TLieGuF_htI/AAAAAAAACkQ/uj_iMOHHckI/s100/Espesartina+bl+1b.jpg

Amb un disseny de pàgina molt molt acurat i des de http://www.minerals.cat/index.html podem gaudir de la mineralogia catalana en dimensió "gran format". Potser poques actualitzacions, però de qualitat SUPERB.

http://www.minerals.cat/galeria-de-minerals.html

TV3 i el seu programa QUEQUICOM es mereixen una entrada apart i exclusiva, però ara per ara incluirè un grapat de videos... de totes totes, el millor programa divulgatiu de ciencia que he vist mai, tremendament sorprenent.

L'or del Segre:

Radioactivitat a Santa Creu d'Olorda:

Aniré afegint de tant en tant alguna joia més de les que pululen per la xarxa.
Gaudiu dels vincles.

Ressenya - Expominer 2010

2010-11-23T13:41:00.000-08:00

Els dies 19, 20 y 21 de Novembre s'ha celebrat a Barcelona el 32º Saló internacional de minerals, fòssils i joiería expoMINER 2010. En un dissabte fred i plujós decidim adentrar-nos en aquesta cita anual imprescindible per als aficionats a la mineralogía i als fòssils i des de fa uns anys, també als amants de la bijuteria feta amb “minerals”.

Aquesta crònica podeu seguir-la al blog de Pablo Cantero, que arrisca el prestigi del seu blog publicant una crònica feta per un servidor!

(nota: si heu canviat l'idioma del text es possible que el vincle no funcioni correctament, per tant, si us plau, torna a la versió en català i fes clic al vincle original o bé, a la pàgina resultant d'error de traductor de Google tria la darrera opció: See original page. gràcies!)

Segueix la crònica al blog de Pablo:

http://elmineraldigital.blogspot.com/2010/11/resumen-de-expominer-2010-barcelona.html

Com resa al final de la crònica: Perque cadascú viu cada fira a la seva manera, aquesta es la meva visió, així l'he viscuda i així us l'he explicada!

Turisme - Pla de Barcelona

2010-10-27T02:28:00.000-07:00

El Departament de Politica Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona han instal•lat a l’Observatori Fabra un plafó que reproduiex la geologia del pla de Barcelona.

El plafó, elaborat per l’Institut Geològic de Catalunya, permet al ciutadà informar-se sobre la composició del subsòl barceloní i el seu procés de formació, mentre disposa d’una visió directa del pla de Barcelona:

L’extraordinària ubicació de l’Observatori ens permet contemplar una panoràmica real de l’extensió que ocupa la ciutat de Barcelona i completar-la amb la informació que oferirà el plafó, configurat per tres blocs independents.
La informació d’aquests tres blocs ofereix una breu explicació de la història de la geologia de Barcelona, acompanyada d’esquemes que faciliten la comprensió dels esdeveniments geològics.També es poden consultar els tipus de materials que configuren el subsòl barceloní i la gènesi del relleu del pla de Barcelona.

Bloc 1:

Bloc 2:
Bloc 3:
Per visitar aquest plafó cal aproparse a l'Observatori Fabra.
Si voleu accedir en cotxe, compte perque hi ha un cadenat que nomès queda obert en horari d'apertura de l'Observatori. A peu no tindreu cap problema.

Vitrina de muntanya

2010-10-11T15:26:00.000-07:00

Algunas de las piezas que se van encontrando mientras hacemos alpinismo. Normalmente se quedan allí, a no ser que sean ejemplares realmente espectaculares.

Turmalina - Ascensión Besiberri Sud:

Turmalina - Ascensión al Besiberri Sud

Sulfuros - Ascensión al Besiberri Sud

Cuarzo - Ascensión al Besiberri Sud

Turisme - Museu Miner Chamonix

2010-08-25T16:17:00.000-07:00

Los Alpes contienen bellos cristales conocidos desde antiguamente, que los habitantes de los valles alpinos buscaban para vender en las joyerías de Ginebra o Milán . Reyes como Luis XIV coleccionaban estos cristales. Esta tradición ha perdurado en los Alpes, especialmetne en Chamonix, donde numerosos "Cristaleros" van a buscar cristales cada verano en el macizo del Mont-Blanc. Este museo ha reunido alrededor de 450 piezas, que son el testimonio de los descubrimientos de los últimos años, gracias a la colaboración entre el Ayuntamiento y el Club de mineralogía de Chamonix.

Lo que es imprescindible ver en las vitrinas:

1-4: Las diferentes rocas del macizo del Mont-Blanc, la formación de los Alpes, los crstales de tipo alpino que se encuentran en otras cadenas de montañas del mundo (Urales, Himalaya, etc) la formación de los cristales en las grietas y el esquema general de las mineralizaciones en el macizo del Mont-Blanc.

11: Grupo de cristales, de los mas grandes jamás encontrados en el macizo.

5-10: Vitrinas dedicadas al cuarzo, sus diferentes formas, colores, etc...

12-18: Los diferentes minerales que se encuentran asociados al cuarzo, en la cavidades del macizo del Mont-Blanc.
19: Minerales formados por el efecto de la circulación de fluidos alpinos (38 millones de años) sobre las mineralizaciones hercínicas (300 millones de años).

21-25: Los minerales que se encuentran en los Alpes no tienen una repartición al azar. Las formas y zonas de aparición varían de manera concéntrica desde las zonas de más alta temperatura (Tessin, Tyrol) hasta las de menor temperatura en las cuencas sedimentarias periféricas.

26: Corte geológico del macizo del Mont-blanc a través de Chamonix, con un intento de reconstrucción de los terrenos erosionados.

Panel 28: Algunas de las técnicas que permiten medir la temperatura y presión a la que se han formado los cristales.

Panel 29: El cuarzo es un compañero de nuestra vida diaria: relojes, televisión, altímetros...

Panel 30: Homenaje a Jacques Balmat, el primer "Cristalero" que ha pasado a la posteridad. A la derecha, panel fotográfico con los cristaleros de hoy día, trabajando en el macizo.

Panel 31, 32 y 33: formación de las mineralizaciones ligadas a las rocas cristalinas y a las rocas sedimentarias.

Panel 34-35: Minerales excepcionales del macizo del Mont-Blanc. Fluoritas rosadas y de gran tamaño, placas con grandes cristales de cuarzo ahumado.

36-37: Soberbias muestras deL'Oisans, donde las agrupaciones de cuarzos de la mina de La Gardette, son consideradas como el yacimiento más bello del mundo.

38-41: Minerales relevantes interesantes del Macizo Central, en particular de la antigua mina de Chessy (Beaujolais) conocida en el mundo entero por sus azuritas y cupritas (38), piromorfitas de Ussel (Les Forges) y baritas de San Laurel el Minero (40), y notables fluoritas de Chaillac, Leburg y Valzergues (41).

El mueble en forma de ola en el centro del museo presenta una cuarentena de muestras provinientes de diferentes lugares del mundo, escogidas por su belleza y estética.

Texto: íntegro del folleto en castellano del Museo de los cristales de Chamonix. Espace Tairranz.

(Las fotografías no representan la magnificencia de los ejemplares vistos en este pequeño museo)

Aflorament Variscita - Cerdanyola

2010-03-31T14:31:00.000-07:00

Mi buen amigo Joan vino un viernes por la mañana a enseñarme una piedra como habitualmente hace, para ver si sabía lo que era y si tenía algún interés mineralógico.

Atónito me enseño una pequeña piedra verdosa en una negruzca matriz. Efectivamente, variscita. Por fin, la joya buscada, el chusco bibliografiado y nunca encontrado (por mi persona claro).

Varios son los puntos cercanos a Molins de Rei donde se ha encontrado variscita, como son, las minas de Gavà, Santa Creu d’Olorda y el Turó de Montcada. Así lo hemos visto fotografíado por la red, en libros y también en museos, pero era una espinita clavada el no encontrarla personalmente en ninguna de las localizaciones anteriores.

En las minas de Gavà, se puede realizar la visita organizada y comprar la variscita, cosa que hace ya muchos años que no hago, lo de comprar digo…
En el Turó de Montcada, donde solo he ido una vez, no encontré la zona por donde podían salir y me limité a extraer unas cuantos erizos de calcita en punta.
En Santa Creu d’Olorda, tengo el filón localizado pero es actualmente inaccesible ya que está justo detrás de un muro de hormigón de contención.

Así que para mí fue una muy buena sorpresa que Joan me localizara esta pieza en las inmediaciones del Puig de la Guàrdia. Ese mismo dia fui allí y observé que se volvia a repetir el patrón de Santa Creu y el de Montcada, la misma roca encajante, la misma dirección de los estratos, los mismos fósiles y por fin, la variscita.

Curiosamente, esta localización es muy cercana al Poblado Ibérico de Ca n’Oliver, en Cerdanyola del Vallés, por lo que la imaginación vuela y nos lleva a vincular este yacimiento ibérico con la extracción de la variscita, al igual que sucede en las minas de Gavá, este caso neolíticas, o a la famosa Cova de l’Or de Santa Creu d’Olorda que también es neolítica y también se encuentra cerca de un yacimiento de variscita, que tremenda casualidad no?

Asi que armado con un palo y una piedra, como un neolítico más, me puse a liberar la variscita que afloraba en medio del camino, en este caso, un pequeño nódulo verde de no más de 10 centimetros. Poca cosa, masiva y en poca cantidad y calidad, pero como siempre, suficiente para tener una pieza de este material, tan preciado por los antiguos y tan preciado para mi, por fin! Una auténtica joya para mi vitrina.

Turisme - Parc Arqueològic Gavà

2010-02-28T13:23:00.000-08:00

“Les Mines Prehistòriques de Gavà són el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa. Es van començar a excavar fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de 1000 anys. L'únic objectiu d'aquesta enorme explotació minera era l'extracció d'un mineral de color verd, la variscita, que s'utilitzava per fer joies”

Una propuesta más para visitar unas minas. En este caso, nos acercan a toda una visita entorno a la explotación de la variscita, un mineral apreciado para la creación de joyas.
La visita guiada es excepcionalmente interesante y está a la altura de la expectativa para los que nos gusta diseñar espacios divulgativos. Sala a sala, y con un despliegue destacable de tecnología y detalles de calidad se va tejiendo un argumento muy acertado entorno a todo lo acontecido durante el neolítico en este excepcional yacimiento.

Impactantes animaciones en 3D proyectadas sobre una maqueta exquisita, en este caso, dos individuos dando caza a un jabalí.

La visita es realmente atractiva y se completa con la entrada a una galería, como es habitual en estos casos, artificial.

Aquí me hubiera gustado que de una vez por todas, se construya una galería artificial con un poco mas de gusto, con materiales originales, sin utilizar el mortero tixotrópico de turno para imitar las diferentes texturas, pero esto es más difícil de lo que parece. Una lástima ver un filón de variscita pintado, cuando se podían haber currado un filón de cartón piedra con una buena veta de variscita real en medio, en vez de dejarla para vender en la tienda, pero de estos detalles sólo los mineralogistas parece que nos damos cuenta...

Eso si, excelentes recursos divulgativos, muy bien pensados, con guías sobradamente preparados y con unas instalaciones tremendas teniendo en cuenta la dificultad de emplazamiento sobre el mismo yacimiento, realmente, muy bien resuelto y organizado. Así pues, una propuesta muy muy recomendable que no os podeis perder!

+ info:

Web del Parc: http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/m.asp
Visita virtual en: http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/PUVideo.asp?video=PARC_ARQUEOLOGIC.wmv&peugran=Visita

Vitrina - Julio 2011

2010-02-05T14:58:00.001-08:00

Aflorament Òpal- Caldes

2010-01-11T14:19:00.000-08:00

En las inmediaciones del Puig Moleres de Caldes de Malavella existen varias explotaciones muy pequeñas y abandonadas de granito y granodiorita, algunas de ellas restauradas y recuperadas, una como parque y zona de ocio para la población y otra que incluso ahora alberga un interesante estanque.

Estos materiales graníticos se encuentran atravesados por pequeños filones de Baritina y de Cuarzo, aunque también se han inventariado otras mineralizaciones como Fluorita, Calcita, Ópalo y Sepiolita.

Nuestro objetivo eran los ópalos, que en este caso no se presentan en forma de Ninots, sinó en filones de escasos centímetros. Ésta es una fotografia in-situ:

En cuanto tenga las muestras limpias colgaré las fotografias correspondientes a los ejemplares de este yacimiento.

Aflorament Ninots de Caldes

2010-01-11T13:56:00.000-08:00

A la comarca de La Selva, al terme municipal de Caldes de Malavella hi ha un jaciment d'OPAL força curiós. L'indret rep el nom de Camp dels Ninots, on afloren leucogranits amb una notable presència d'opals amb formes arrodonides. Son precisament aquestes formes les que donen nom a aquests opals, coneguts com "Ninots de Caldes".

L'indret es molt gran i creiem que no hem trobat el punt exacte on trobar generosos exemplars d'aquests ninots, no obstant, hem estat a prop, però les mostres trobades encara no son prou representatives.

El fet que els camps estaven recent llaurats i plantats, es a dir, que no es podien trepitjar lliurement, també va limitar molt la recerca.

Potser en una propera ocasió...

No sempre trobem exactament lo que volem!

Guia - Planificació

2009-12-15T14:05:00.000-08:00

Ir a Google Maps

Ir a Bing Maps

Consultar Institut Cartogràfic de Catalunya

Consultar rutas en Mappy.com

Consultar rutas en Viamichelin.com

Consultar el Meteocat

Turisme - Parc muntanya de sal

2009-11-10T12:19:00.000-08:00

La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, ens ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material que fan d'aquest indret un lloc únic en el món.

La geologia, la minerologia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l'explotació que l'home ha fet d'aquest mineral des del Neolític fins arribar a l'explotació industrial.

A Cardona, el recinte Mina Nieves vaser una de les explotacions de sals potàssiques més importants d'Europa fins a l'any 1990. Hom hi pot contemplar una meravella de la natura: La Muntanya de Sal, diapir situat a la Vall Salina.

El visitant podrà gaudir d'una exposició cronològica de fotografies des dels orígens de l'explotació de la sal a Cardona, així com els pous d'extracció (Alberto i Mª Teresa) i la maquinària d'un d'ells. Els visitants seran traslladats a 86 m de profunditat en vehicles especials.

Els vehicles els deixaran a la Vall Salina, des d'on podran admirar un increïble aflorament salí: la Muntanya de Sal. A continuació, s'equiparan amb un casc miner i entraran a l'interior de la Muntanya per recórrer uns 500 m de galeries, on podran gaudir de les espectaculars estalactites i estalagmites, així com de les diferents vetes de sals: sòdiques, potàssiques i magnèsiques.

Tots els textos i les fotografies d'aquesta entrada pertanyen al web del Parc Cultural de la Muntanya de Sal: http://www.salcardona.com/

Una magnífica oportunitat per veure tots aquests minerals amb un gust tan característic.

Turisme - Ruta Mines de Ribes

2009-10-18T13:42:00.000-07:00

Mi amigo Pere me trajo el otro dia unas fotos de la Mina Teodora, junto a Queralbs, aquella por la que siempre pasamos por su lado, pero a horas intempestivas y cansados de treking por la Vall de Ribes. Asi que antes de buscar las fotos que tenemos en papel de hace ya algunos añitos, hemos decidio buscar por la red encontrando que en la propia web del Ajuntament de Ribes de Freser, por fin hay un recopilatorio sobre las abundantes minas de la Vall de Ribes. En su dia encontramos abundantes muestras de Arsenopirita y antimonita por la zona, pero creo que con ayuda de estas rutas, podriamos renovar las muestras y volver a hacer las fotos en formato digital para poder publicarlas aqui mismo. Asi que por ahora cuelgo el enlace a la página por si quereis realizar alguno de estos 11 interesantes itinerarios y espero poder hacer alguno de ellos en breve.

http://www.ajribesdefreser.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=126&catid=62&Itemid=110&lang=en

Turisme - Ses Salines. Ibiza - Formentera

2009-09-11T15:39:00.000-07:00

El Parque Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera constituye un ejemplo paradigmático de la riqueza de la biodiversidad mediterránea. Su singularidad se basa en proporcionar un lugar de descanso y nidificación para la avifauna en sus migraciones.

Como espacio natural de especial interés engloba un conjunto de hábitats terrestres y marinos, con valores ecológicos, paisajísticos, históricos y culturales de primer orden a escala internacional que ha merecido su consideración como pieza clave en el reconocimiento de la Biodiversidad y Cultura de Eivissa como algo excepcional para la Humanidad, por la UNESCO el 4 de diciembre de 1999.

La artificialización de una antigua laguna marina ha dado lugar a un humedal que permite la instalación de la fauna más representativa del ámbito terrestre del parque: las aves. Se manifiesta así la posibilidad de compatibilizar la actividad económica (la extracción de la sal como productode las propias salinas) con la conservación de este entorno tan privilegiado.

En el Parque Natural se han censado hasta 210 especies de aves destacando las poblaciones de aves acuáticas como los flamencos (Phoenicopterus ruber), la cigüeña (Himantopus himantups), el tarro blanco o el chorlitejo patinegro.Entre las aves marinas cabe destacar la gaviota de Audouin y la pardela balear.

Otras especies destacables en ámbito terrestre son la lagartija pitusa, endémica de estas islas y con subespecies en los islotes.En el ámbito terrestre del Parque Natural acoge una magnífica representación de la mayoría de formaciones vegetales existentes en las islas Pitiusas, con unas 178 especies de plantas. Aparecen representados los pinares mediterráneos, los sabinares costeros, los salicorniares y la vegetación halófila que rodea las lagunas, así como los sistemas dunares y la vegetación litoral de los acantilados.

Las actuales Salinas, de época romana, siguen intactas y en funcionamiento hoy en día. En la Edad Media la isla fue conocida como la isla de la sal. Es un espacio humanizado desde hace siglos, pero ello no impide la presencia de abundantes especies amantes de la zonas húmedas. En el pueblo de La Canal, con casas de tipo colonial, podemos observar toda la infraestructura que permite cargar la sal en los barcos.

Además, también se puede observar no sólo los estanques salineros y la producción de sal acumulada durante el año, sino también diferentes tramos de las vías de lo que fue el único tren de la isla, uno de los avances que se dieron en la industria salinera y que supuso que el trabajo que realizaban numerosas personas y animales de tiro lo realizase una máquina de vapor.

Texto: Ajuntament de Sant Josep http://www.santjosep.biz/index.php?option=com_content&view=article&id=269&Itemid=167&lang=ca

Mina dels Crosos – Cornudella del Montsant

2009-09-11T11:52:00.000-07:00

Justo al lado del pantano de Ciurana, y totalmente desapercibidas, se encuentran las antiguas Minas dels Crosos, en el término municipal de Cornudella del Montsant.

Estas minas se encuentran situadas sobre una mineralización filoniana encajada entre niveles de esquistos y areniscas del carbonífero. Actualmente es imposible penetrar en las minas, y en sus escombreras se pueden encontrar pequeñas muestras de calcopirita, esfalerita, galena, pirita, siderita y cuarzo. Igualmente se pueden encontrar minerales de alteración como goethita, atzurita, cerussita, hidroncincita y malaquita.
De todos los minerales anteriores, se intentaron explotar la esfalerita y la galena, sin demasiado éxito siendo estos dos minerales los mas abundantes en la escombrera, junto al cuarzo.

Información extraída de la revista Xaragall nº 337, de Josep Maria Mata-Perelló.

Turisme - Canteras de S'Hostal

2009-09-09T15:49:00.000-07:00

Las canteras de Marés son espacios excavados en el paisaje de donde el hombre ha extraído las piedras para levantar sus casas.

El Marés es una roca arenisca, permeable, de diversas durezas y un color entre blanco y ocre dorado. Se encuentra en toda la plataforma meridional de Menorca. Ya fue usado por el hombre para levantar los monumentos megalíticos y hoy en día todavía es muy apreciado por sus cualidades constructivas.

La extracción se realiza en forma de sillares cúbicos que luego se van dividiendo en piezas más pequeñas para diferentes aplicaciones en la construcción. La extracción tradicional se hacía a golpe de escoda, dejando en las paredes de la cantera marcas como arañazos. A mediados de este siglo se introdujo la mecanización consistente en sierras circulares impulsadas por una vagoneta. Con el cambio de proceso las paredes de las canteras se vuelven rectas con incisiones profundas y perpendiculares.

Las canteras de S’Hostal reúnen precisamente ejemplos de ambas técnicas de extracción. No se conoce la antigüedad de sus inicios, pero seguro que superan los doscientos años. Finalizó su actividad empresarial el mes de noviembre de 1994, siendo alquiladas por la asociación cultural LITHICA para evitar que fueran sepultadas por escombros. Con la ayuda económica del Consell Insular de Menorca se han limpiado, señalizado y arreglado. Hoy son un proyecto piloto de modelo de rehabilitación como patrimonio etnográfico de la isla.

Otras canteras interesantes de Menorca son las Binicalsitx, Robadones, Santa Ponça y Alcaufar, entre otras. LITHICA i “Sa Nostra” han editado un magnífico libro sobre las canteras de Marés, su historia, tipología, estado de conservación, etc. y un mapa que permite reconocerlas y, en algunos casos, visitarlas. Las canteras de marés están catalogadas como Patrimonio Histórico-Artístico. La UNESCO las destaca en su declaración de Menorca como Reserva de la Biosfera.

Más información en http://www.lithica.es/asociacion-lithica.html

Texto: Íntegramente extraído del propio Tríptico de información de la visita. Autores: Juan Elorduy, Xec Florit, Alfred Hutchinson, Laetitia Sauleau

Turisme - Museu Mines de Cercs

2009-09-05T15:52:00.000-07:00

El Museu de les Mines de Cercs, situado en la colonia minera de Sant Corneli, es un centro de interpretación dedicado a la minería del carbón de la comarca catalana del Berguedà.

La colonia, situada a 960 m. de altitud, se fundó a finales del siglo XIX para alojar la población que trabajaba en las minas de carbón, utilizando el modelo de colonia industrial ya arraigado en Cataluña. Hoy es uno de los núcleos mineros más bien conservado de Catalunya y de todo el Estado español. El museo consta de varios espacios abiertos al público:

Salas de exposición permanente dónde se muestra como era la vida al pie de la mina y las características y los usos del carbón:

Un piso de la colonia en los años cuarenta:

Sala de audiovisuales y visita de los 450 metros de la galería Sant Romà dónde, mediante un tren minero, se puede ver cómo era el trabajo en el interior de las galerías.

Finalmente, el visitante puede pasear por toda la colonia minera y su ámbito de influencia.

+ info: http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_les_mines_de_cercs_es.htm

Mina de Fluorita – Ulldemolins

2009-08-31T16:16:00.000-07:00

Al llegar al pueblo de Ulldemolins, justo sobre el Riu de Prades y siguiendo un camino paralelo al rio durante unos 150 metros encontramos las minas de fluorita de Sant Antoni. En este recorrido, vamos cortando niveles de lutitas, con abundantes nódulos de cuarzo conocidos como “chert”, son nódulos de SILEX muy vistosos y de muchos colores.

La mineralización donde se encuentra la mina es de carácter filoniano, y se encuentra encajada entre unos afloramientos de pórfido granítico, que atraviesan los materiales paleozoicos del carbonífero.
Aunque se han inventariado minerales como la Calcopirita, esfalerita, galena, marcasita, calcita, barita y cuarzo es la FLUORITA el mineral más abundante y el que fue objeto de explotación.

La bibliografía consultada indica que hay dos minas, una que queda inundada en la zona de Lo Fangar y otra practicable en las inmediaciones de la Font d'el Metge .

En este caso, exploramos únicamente la segunda mina.

En cualquier caso, una vez más, no ha sido necesario entrar en la galería, ya que en la misma boca podemos encontrar gran cantidad de cristales milimétricos de fluorita amarilla, suficientes para el objeto de la salida, inventariar la mina, situarla y obtener una muestra representativa de la misma.

BIBLIOGRAFIA: Xaragall
AUTOR: Josep M. Mata-Perelló
Revista de Ciències de la Catalunya Central.
Sèrie B. nº 337 – noviembre del 2008
Recorregut de recerca geológica i mineralógica per les comarques del Baix Camp i del Priorat: Des de Reus a l’Alforja, Cornudella, Ciurana i a Ulldemolins.

Mina de Fluorita - Porrera

2009-08-30T13:48:00.001-07:00

En la localidad de Porrera, en el Priorat, justo a la entrada del pueblo y al otro lado del rio, encontramos una mineralización filoniana encajada entre materiales paleozoicos. Son las antiguas minas de fluorita de Porrera, hoy escondidas entre las zonas de cultivo.

Practicamente no se distinguen las labores, únicamente podemos observar un pilar con lo que parece la base de un castillete rudimentario formado por una polea y un cable de acero, varias galerias tapiadas, que a dia de hoy hacen de casetas para guardar utensilios de labranza y una serie de muros rellenos de material que conforman la escombrera de esta mina.

Pero es en la escombrera de la mina donde todavía podemos encontrar FLUORITA como mineral mayoritario y en menor cantidad, galena, esfalerita, goethita, hematites y oxidos de manganeso.

Mina de Ferro de Llorts - Andorra

2009-05-08T13:21:00.000-07:00

La ruta del hierro invita al visitante a descubrir los recursos vinculados al proceso de obtención, transformación y comercialización del hierro. Los puntos de interés repartidos por el territorio permiten descubrir una de las acitividades económicas más importantes, que se desarrollaron en Andorra desde principios del XVII hasta finales del siglo XIX.

Minas, carboneras, hábitat minero y siderúrgico y ferrerías son algunos ejemplos de los puntos de este itinerario. Desde la Farga Rossell se puede seguir y descubrir otros puntos relacionados con el mundo del hierro: la mina de Llorts, el camino de los arrieros con un itinerario escultórico que homenajea a estos hombres de hierro, la Casa Areny -casa de uno de los mayores propietarios de ferrerías- o bien los productos manufacturados de las herrerías andorranas, como los que se pueden contemplar en la iglesia de San Martí de la Cortinada en un recorrido de aproximadamente una hora.

La mina de Llorts fue declarada zona arqueológica por la Ley 9/2003 del patrimonio cultural de Andorra. La umbría de Llorts fue una de las zonas de extracción de mineral de hierro para las ferrerías en el siglo XVII y, posteriormente, durante la primera mitad del siglo XIX.

Acondicionamiento de la entrada principal para la visita de la mina

Esta pequeña explotación del siglo XIX es uno de los vestigios de la extracción del hierro en los valles andorranos. Los trabajos de perforación se efectuaron sin utilizar puntales de madera y, en la parte delantera de la extracción, se observan los agujeros de las barrenas para el uso de la pólvora. Las reducidas dimensiones de las galerías ponen de manifiesto que se trata de una explotación sin demasiado éxito.

Detalle del recorrido de la mina.

Detalle de la entibación de acondicionamiento para la vista

Detalle de las hojas del camino

Textos recogidos de los propios paneles informativos de la Ruta del Ferro de Andorra.

Mina de Ferro de Rocabruna - Gavà

2009-05-03T14:47:00.000-07:00

Al terme de Gavà hi ha una conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) formats per pissarres i altres materials que pertanyen al massís de l’era primària de les Catalànides, que es va formar fa entre 510 i 290 milions d'anys.

Entre aquestes pissarres apareixen jaciments de ferro en forma de goethita, hematites i limonita, oxids de ferro que en aquesta zona van explotar-se ja per part dels ibers i dels romans.

La història d'aquestes mines es molt llarga i és plena de tancaments,redescubriments, iniciatives d'explotació, fallides... història de castells, senyors medievals... per eixemple, en època medieval les mines de Gavà estigueren sota domini directe del senyor d’Eramprunyà i desprès diverses empreses catalanes van explotar-ne els recursos d'aquesta zona.

El mètode per treure el ferro de les roques era la farga catalana, molt apreciat per la bona qualitat del metall que s’obtenia. El 1068 ja es documenta una farga per extreure el ferro situada a Sant Climent i els segles XII i XIII es documenten altres fargues d’aquest tipus situades al nucli antic de Gavà i al Sitjar on l’any 1286 hi havia una farga o ferreria, prop d’on avui hi ha l’ermita de Bruguers .

GRAVAT DE 1872 QUE DECORAVEN L’ANTIC ARXIU DE LA BARONIA D’ERAMPRUNYÀ

Al diccionari de Madoz, amb dades recollides el 1849, trobem per primer cop una referència documental a la reobertura d’aquest jaciment de ferro : «a 1/2 legua NE de la población [de Gavà] se halla la hacienda de Juan Amat en la que hay un manantial de aguas aciduladas, cuya fuente está situada en la montaña de Rocabruna (...) La montaña en donde está el manantial, y las más inmediatas a ella, se hallan cargadas de minas de hierro, que años atrás explotaron unos extrangeros, y abandonaron después por poco beneficio».

Ara bé, una dècada després es tornà a posar en marxa l’explotació del ferro de Gavà per part de la siderúrugia catalana (1856-1860 i 1876-1878). Aquesta vegada gràcies a la iniciativa de capital català. L’any 1856 es va obrir a Sants una gran fundició per al tractament del ferro, amb un alt forn, sis forns de pudelació, quatre forns d’afinament, màquines de vapor de 102 cavalls que movien dos trens de ciclindres, el torn, la bomba i el martinet del taller de modelat.

El ferro que alimentava aquesta fundició de Sants procedia, entre d’altres llocs, de les mines a cel obert de Gavà, però l’any 1860 la fundició Castanys i companyia va haver de suspendre les activitats: «no siendo el mineral sobradamente rico, y (...) siendo el combustible sobradamente caro» i les mines de Gavà van tornar a tancar.

Una dècada després del tancament de la fàbrica de Sants es descobrí una nova veta d’hematites a Gavà, més potent que les que fins aleshores s’havien explotat. Aquesta descoberta va impulsar l’any 1875 el trasllat d’una ferreria de Vilanova –la ferreria de Sant Josep– a Sants, a les instal·lacions de l’antiga fàbrica Castanys, i la reobertura de les mines de Gavà. La nova ferreria, el titular de la qual era Ignasi Marquès i Bolet, es convertí ben aviat en la segona més important de Catalunya.

Però un cop exhaurida la veta, cap al 1878, les mines es tornen a abandonar.

Les mines es van reobrir per exportar el mineral a França al 1881 descarregant-lo en el port de Marsella per mar, a través d’una duana de segon ordre instal·lada a la platja, prop de la Murtra: «Aduanas habilitadas: playa de Gabá.- Para el embarque del mineral de hierro, con autorización y documentos de la Aduana de Barcelona».

L’activitat es mantingué durant la primera dècada del segle XX, com diu l'enciclopèdia Espasa, elaborada pels volts del 1905: «En la montaña de Rocabruna [hi ha] mineral de hierro que se embarca en la playa de Gavà. »

Les mines van reviscolar amb la primera Guerra Mundial. La família de Francesc Cambó va comprar els terrenys de Rocabruna amb més possibilitats, i va fundar l’empresa Ferrominera Catalana, propietat del gendre d’en Francesc Cambó, en Ramon Guardans. Curiosament, d’aquesta darrera fase d’explotació, la més recent, és de la que en tenim menys documentació, a banda dels records orals d’alguns gavanencs.

Aquesta empresa va reobrir l’explotació minera en època de l’autarquia franquista, i la va dotar d’una entitat important, amb casetes per als obrers, túnels, vies i vagonetes, i una tremuja.
Les mines de Rocabruna estigueren en funcionament fins a la segona meitat dels darrers anys cinquanta del segle XX i des d'aquell moment, el bosc esborra els rastres d'aquesta intensa activitat on ara per ara podem trobar algun habitant solitari.

Entre els minerals que podem trobar abunda la limonita, l'hematites i la goethita, però son la Delvauxita, Tinticita, Variscita i la Bruscita els minerals que busquem en aquest laberint:

Els textos son extractes del document "Les mines de Ferro de Rocabruna (Gavà) dels autors Josep Campmany, Marc Albaigés, Raúl Cano, Paula Cociña i Albert Santmartín

Mina Batzacs - "Matilde" - Mina del Quars - El Papiol

2009-04-29T17:25:00.001-07:00

Tres son els noms que la bibliografia ens porta d'aquesta mina.

Mina Batzacs, pel torrent on es troba situada la seva galeria principal.

Mina Matilde del Papiol que és el nom de la concessió.

Mina del Quars perque és a les vetes d'aquest mineral on s'associen la fluorita, el coure i la galena objecte final de l'explotació del complex miner Berta.

Efectivament, complex miner Berta, segons les informacions publicades pels espeleocabusadors de la Federació Catalana d'Espeleologia i un grup d'espeleolegs catalans reflectides en un document del 2004 del Sr. Lluís Julià Jimeno els nivells 3 i 4 d'aquesta mina possiblement conecten amb l'antiga mina Berta, aixó si, nivells totalment ofegats d'aigua, i taponats per derrubis en un 90% que dificulten molt constatar aquesta continuitat. Estem parlant de inmersions en claustrofobics pous verticals d'acces a aquests nivells al voltant dels 50 metres de profunditat, aqui només podem donar les gràcies a aquests professionals per oferir-nos una informació de primera mà gens fàcil d'assolir.

En un principi, les informacions s'encaminen a que l'objectiu principal d'aquesta mina era la de conectar els nivells inferiors de la Berta amb l'exterior, aixó si, seguint les vetes de mineral que interceptaven durant la seva construcció. Tal i com figura als documents citats, una finestra de la Berta.

Aquests antecedents ja eren coneguts des de fa temps però es trobaven barrats per una reixa d'accés. Avui ja son una mica més familiars gràcies a una visita científica i tècnica que venia acompanyada de la clau de la reixa, però amb la meva incorporació in extremis sense l'equip fotogràfic que es mereixia la visita.

Galeries de suficient amplada i alçada, temperatura agradable i bona companyia!

Mineralogicament no molt generosa, segurament perque no portaba els estris adequats, i temps per fer la visita molt limitat, tot i aixó, una més a la saca!

La calcita apareix en totes les escletxes naturals de la granodiorita, formant plaques com la d'aquesta fotografia

Les filtracions son molt abundants, i les alteracions dels minerals de ferro i coure son molt visibles per tot arreu, continuament travessem arcs plens d'aquestes alteracions i les formacions recents de precipitats de carbonat càlcic afloren arreu.

La fluorita apareix ja a la primera sala gran, tot i aixi, les parets de la galeria estan embrutades amb pols, igual que quan repases els talusos de la cantera Berta, cal pasar la ma mullada per descobrir el màgic i característic verd de la fluorita de Papiol.

Observeu que encara queden als sostres les fustes que segurament feien de soport pel filat elèctric i d'iluminació de les galeries.

Ja a l'exterior, als terrers de la mina, per sobre del torrent, es molt freqüent trobar puntes de quars ben cristalitzades.

Mina Regia - Bellmunt del Priorat

2009-04-07T16:45:00.000-07:00

Despues de la Mina Eugènia (adaptada para la visita turística), la Mina Regia es la segunda mina en dimensiones e importancia de la cuenca minera de Bellmunt del Priorat, en la provincia de Tarragona. El mineral explotado fue la galena, que se encuentra depositada en el interior de fracturas producidas por contracción térmica durante el enfriamiento de magma dacítico. Esta mineralización en stockwork de galena conforma una serie de galerias de trazado complejo, dotadas con 8706 metros de carril de via. El Pozo Federico desciende 250 metros, dando acceso a ocho niveles. En el último, un contrapozo maestro inclinado de 124 metros da acceso a cuatro galerias más, configurando un complejo minero de 320 metros de profundidad. Por las extensas escombreras, cubicadas en aproximadamente 360.000 toneladas, se puede tropezar facilmente con pórfidos salpicados de Galenas, Dolomitas, Sideritas, Ankeritas y Piritas, entre otros minerales. Una magnífica escombrera para iniciarse en la mineralogía y volver con los bolsillos bien llenos de ejemplares de cierta calidad. (datos extraidos del excelente libro del compañero Joan Abella i Creus "Minerals i mines de la conca de Bellmunt del Priorat")

El Tibidabo, la muntanya màgica

2009-04-01T15:25:00.000-07:00

"Són quatre les localitats de la província (Barcelona) assenyalades pels grenats. La més important, per ésser ben estudiada i per la relativa abundància en què es troben, és la muntanya del Tibidabo: ja l'any 1892 se'n ocupà el Dr. Almera en la ·Crònica Científica de Barcelona· ; com feu posteriorment Mn. Font i Sagué (8 any 1906, nº.6): i darrerament W. Maier (9): com també en fa esment el Dr. Faura (12. pàgs. 35 i 38). Poden ésser recollits en diferents indrets, estant ben determinats els Grossularis i els Almandins: aquests, a vegades, presenten un nucli de clorita: sota de l'Observatori, és on es presenten aquests últims amb més abundor i més grosos hi ha diferents vetes de la roca anomenada ·grenatita· , formada com és sabut, per agregats de grenats."

Extracte del llibre "Els minerals de Catalunya segle XX - Eugeni Bareche" pàgina 184, que a la vegada és un extracte del text d'en Llorenç Tomàs de l'edició postuma de 1919-1920, Publicacions de l'Institut de Ciències, Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural, amb les addicions d'en Joaquim Folch, amb ortografía i gramàtica original.

Can Baró. Túnel Aigues Ter - Llobregat

2009-03-21T15:28:00.000-07:00

Perforar la muntanya per comunicar les aigues del riu Ter i les del riu Llobregat. Aquest Jumbo, al que veiem a la boca de la galeria de ventilació de Can Baró, a sortit a respirar aire fresc. Ha d'anar a trobar terra endins la tuneladora que forada de punta a punta el Parc de Collserola a bon ritme. Fins i tot s'estudia aprofitar la faraónica per passar un ramal de MAT, aigua i electricitat pel mateix formiguer. Al costat de la boca hi ha una petita escombrera, on podem veure quins son els materials que el Jumbo veu. A l'inici molta por, pissarres grafitoses molt inestables i enganxoses, fangs negres i avanç lent, però mesos després roca dura, pols fina i avanç sobre el calendari. Barrinades, detonadors, goma, pentrita, un túnel al cap i a la fi, però quina millor manera que aquesta de descobrir els minerals que s'amaguen sota el Parc:

Mina de Sant Marçal

2009-02-27T16:35:00.000-08:00

Fluorites i Amatistes de Sant Marçal, Santa Fe de Montseny, el filó Rigrós... cites històriques dels minerals de Catalunya i concretament del Montseny. Ja fa uns 10 anys que coneixem aquesta zona però en realitat hem fet només unes quatre sortides al jaciment. Als 90 fins i tot es podia passejar per dintre de les galeries de les mines de Sant Marçal, fredes, humides i amb aquell silenci misteriós i a la vegada aterrador allà on només el Petzl ens mostrava l'or del Montseny, la Fluorita groga que acompanya aquest text:

Santa Creu d'Olorda

2009-01-25T07:25:00.000-08:00

Diu la llegenda que en aquesta petita contrada entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei descansen les restes d'un terrible drac que tenia atemorits als habitants i els pagesos de Collserola. Va ser en aquest punt, on els valents molinencs l'assetjaren ferint'lo de mort i encara avui en dia, podem veure com raja del seu negre cos la seva sang vermella. Però quines meravelles havia menjat aquest terrible drac? Aixó és lo que hem trobat al seu estómac: