Turisme - Salines Sant Antoni

MónNatura Delta de l’Ebre

Hem aprofitat una curta estada a Sant Carles de la Ràpita per fer una visita a les salines de Sant Antoni al Delta de l’Ebre.

Amb sorpresa ens informen a l’oficina de turisme que recentment s’han recuperat aquestes salines i s’ha fet un nou espai d’interpretació.

Així doncs lloguem una bici a Sant Carles i ens atansem per un camí agrícola disfressat de ruta ciclista entre arrossars fins al Poblenou, i una estoneta despres arribem a les flamants instal•lacions de les salines.

El fet que al cartellet d’entrada no es faci absolutament cap referència a les salines, ens fa dubtar, però de fet, no es veu cap edificació més a prop, per tant, ha de ser aquí.

Proba que és un espai de recent configuració, ens trobem als operaris delimitant encara l’espai d’aparcament. L’aspecte del conjunt amb fusta tractada és molt encertat, l’aparcament, la senyalització, l’àrea d’estada, la configuració general té molt bona pinta, així que deixem la bici i entrem al centre d’interpretació.

Una cosa que sorpren i molt, és la manca de logos institucionals al mobiliari i la senyalítica. És a dir, només surt el logo de Catalunya Caixa- Obra Social, ni rastre de la Generalitat, ni de la Diputació de Tarragona, ni del Consell Comarcal del Baix Ebre… ni rastre. Potser és 100% Obra Social? Però sota l’empar educacatiu d’algun organisme o no?

Després de gratar-nos amb 8 euros per una entrada general, anem a gaudir sense pressa de l’espai. Per dos euros més la visita era guiada, si ho arribo a saber sens dubte ho hagues aprofitat, però no van dir-me res.

Reconec que a l’inici nomès fixaba la mirada en els detalls constructius de l’espai, fusteria, delimitacions, recorregut, materials, plafons d’informació…i es que no sembla que estem en unes salines recuperades. (aixó és deformació professional) I és aquí on ens adonem que l’espai no és una recuperació de les salines de Sant Antoni, sinó que son unes noves salines a sobre d’una part de les salines, per tant, el concepte canvia i per aixó destaca més l’arquitectura de l’espai que l’activitat pròpia que s’està desenvolupant, que és el procès de producció de sal, que és el que a mí m’interessa (aixó ja és deformació pasional).

Ambtot l'explicació sobre les salines es molt i molt guapa, ben estructurada, breu i contundent. Agradable, educativa i fàcil de seguir. Molt interessant.

M'agrada molt observar als visitants mentres fan aquestes visites, ja que el que tu trobes interessant no necessariament ho es per la resta.

No va ajudar gaire que la instal•lació fos tan nova, 31 de març de 2012, ja que les basses encara són en fase de colmatació i encara no veiem la sal, per tant, estic convençut que quan precipiti la sal, la visita millorarà substancialment i el producte final lligarà el conjunt de la visita tancant el cercle perfectament.

Ara per ara, s'intueix una miqueta de flor de sal:

Malauradament, aquest fet que la sal encara no es veia precipitant en cap bassa restaba molta contundència al missatge, si no es veu el resultat deixa de ser tan atractiu pel visitant, i aixó és el que vaig constatar, al visitant general d'aquell dia, les salines ni fu ni fa, no així la observació d'aus, que tenia molt més exit i feia que la gent anés fins a l'espai d'interpretació sense parar-se a mirar les basses, perfectament condicionades.

Ja són moltes les salines en actiu, abandonades i recuperades que hem visitat a Mineralcat, per tant, poc o molt, sabem del que parlem. Tot i que en general m’agrada, per mí ha estat una petita decepció veure com l’itinerari et porta no cap al proces de producció de la sal en totes les fases i producte final, sinó que el producte final sembla que és la observació d’aus i l’interpretació general del Delta de l’Ebre, sens dubte, un reclam molt mes multitudinari que el turisme "miner".

Per mí, una vegada més, s’ha desaprofitat l’ocasió d’interpretar el Delta de l’Ebre des d’un altre punt de vista. El punt de vista de les salines. Tot igual, però fent servir la sal com a fil conductor de l’interpretació de l’espai del Delta. La meva visió es que la visita deriva finalment en la observació d’aus, mitjançant un edifici d’interpretació on no es parla gaire de la sal,

 i un mirador que ofereix una vista de 360º equipat encertadament amb bons monoculars, per veure aus.

Per cert, bons detalls sensorials mentres veiem els audiovisuals, molt ben trobat i bons detalls de qualitat per netejar-te els peus abans d'entrar per exemple.

Molt bé, perfecte, però jo avui venia amb un xip salí, a mí la fauna avui no m’acaba d’apassionar. Amb aixó no vull dir que no m’agradi el conjunt general, sinó que l’expectativa que jo m’havia generat vers la recuperació de les salines de Sant Antoni desapareix.

Per tant, canvi de xip i anem a gaudir de l’observació d’aus, tant des del mirador, com des del hide que dona directament a les antigues salines de Sant Antoni, on encara es poden veure les fustes de l’antiga explotació.

Però quan ja hem perdut del tot la perspectiva salina, tornem a recuperar-la amb gran satisfacció:

Molt i molt encertat, l’espai dedicat al Fartet (Aphanius Iberus), un peix endemic de la peninsula ibérica que es trova en perill d’extinció i que es caracteritza per colonitzar aigues salobroses – per tant, fauna propiament associada a l’ambient salobre, per tant, el fil conductor torna a ser la sal, m’agrada.

Molt i molt encertat també, l’espai dedicat a l’Ensopeguera (limonium densissimum) i la Salicòrnia, plantes halòfiles i per tant específiques d’aquest ambient salí – per tant, flora propiament associada a l’ambient salí, per tant, el fil conductor torna a ser la sal, m’agrada.

Curiosament, la botigueta de l'espai també torna a recuperar el fil conductor de la sal, oferint diversos productes, però de les veines salines de la Trinitat. (rematant al purista perque aixó sembla fora de contexte) Aquí un polsim de sal de la propia salina on estem ho petaria del tot...

Però que ningú s’espanti, jo estava equivocat!

La meva visió, insisteixo, venia generada per una expectativa de base equivocada, jo venia a veure la restauració o recuperació d’unes salines, però es que aquest espai és diferent, no és la recuperació original de les Salines de Sant Antoni, sinó que és un espai d’interpretació del Delta de l’Ebre construit fisicament a sobre la piscifactoría que ocupaba els terrenys humits de les antigues salines, d’aquí el concepte de recuperació.

Aixó ho canvia tot, per tant, tal i com diu el web, la sal no és l’unic fil conductor, sinó que hi ha dos fils més, que són la pesca tradicional i l’observació d’aus. Ara si! ara si te sentit tot el que he vist:

"MónNatura Delta de l’Ebre permet descobrir un entorn natural de gran riquesa en una de les zones humides més importants de l’Europa occidental. Terra i aigua s’uneixen en aquesta llengua i creen un escenari propici per a la concentració d’una fauna única i variada, sobretot d’aus aquàtiques, reconegudes internacionalment.

La Fundació CatalunyaCaixa, per mitjà de la seva Àrea de Territori i Medi Ambient, recupera la piscifactoria de les antigues salines de la Tancada, amb una superfície de 41,2 hectàrees, i en posa en relleu el valor mediambiental mitjançant un centre d’interpretació i una proposta d’activitats lúdiques i didàctiques que permeten conèixer de prop el valor d’aquesta àrea de llacunes.

La sal, la pesca tradicional i la observació d’ocells són els tres grans fils conductors que mouen i condueixen MónNatura Delta de l’Ebre, format per un conjunt d’espais que dóna valor a aquest territori i a la biodiversitat que l’envolta."

Amb dos euros més, o llegint aquest text primer, aquesta confusió hauria desaparegut en el primer minut de la visita, ja que al mirador 360º un dels guies amablement i perfectament va explicar-me el conjunt, on eren exactament les Salines de Sant Antoni i quin ha estat el proces de transformació de l’espai, de piscifactoría i edificis en runes a l’espai d’interpretació del Delta que avui visitem.

Per tant, lluny d’aquesta crítica constructiva inicial, considero tot un éxit aquesta iniciativa, ja que des de l’altre punt de vista, aquest espai apropa els apasionats de la observació d’aus a la sal, a la flora i a la fauna associada als ambients salins.

Queda palès doncs que el Delta no son només aus, arròs, aus, canals, aus, llacunes, aus, encanyisades, aus, ambients de ribera, aus, canals de reg, aus, cabal de l’Ebre, aus, cranc americà, aus, cargol poma i aus, ho sento, però aquesta és la primera imatge que els no biolegs i no autòctons històricament tenim del Delta.

Ara també podem gaudir i visitar unes salines. Per tant, molt i molt recomanable.

+ info: Web monnaturadelta

Mineralcat. Juliol 2012