Absolutament gratificant. Amb la mina de
En aquest cas en particular, la informació existent a la xarxa no es gaire, pero com ens agrada,cal anar a remenar als llibres. La “Guia d’Identificació de Minerals” té una foto d’aquesta fluorita masiva, però que desapareix discretament entre les fotos dels cristalls de la fluorita de
És potser aquest caire massiu el que treu l’interes del gran
col·leccionista de cristalls, però alhora és l’especie i la localitat el que a
mi m’atrau especialment, així juntament amb Porrera, gairebé ja hem visitat molts
dels punts on s’ha citat la fluorita a Catalunya.
Evidentment, faltarien encara les fluorites globulars de
Santa Coloma, les de Gualba, les de la Catalunya Nord i algunes més, que també visitarem, però es que tant la
mina de la Torre
com aquest pou del Bruc han estat fins la data d’avui, les labors que més m’ha
costat trobar al terreny.
I aquesta és la màgia, plànol en mà, zona acotada i a buscar
enmig del bosc. Les sortides
han estat exhaustives (dos l'any passat i dos aquest any sense trobar la mina) però finalment, la metodologia geológica ha donat el seu fruit. Només
donaré una pista, no busqueu el contacte entre els conglomerats de Montserrat
i les pissarres de l’Ordovicià i aneu a buscar directament les pissarres
microplegades.Les labors son, ara per ara, gairebé ridícules, un pou innundat i tapiat i una petita escombrera, s’ha acabat. Jo no he trobat res més, potser fins i tot és una troballa derivada de l’apertura d’un pou per rec. No obstant aixó, quina alegria trobar enmig del bosc aquesta construcció:
Despres de donar una volta per veure l’extensió del tema, intueixo que, com en d'altres mineralitzacions similars, com la de la Torre per eixemple, en algún punt deu haver una galeria que doni al pou, però jo no l'he trobada. Caldrà tornar l'any vinent. En no trobar res mes que aquest pou i la petita escombrera doncs ens centrem en aquesta darrera.
De seguida veiem que el jaciment sí es conegut (faltaria més), perque
l’escombrera està certament remoguda.
Potser no cal remenar-la gaire, la fluorita masiva es troba
dispersa per arreu, tot i que el quars és molt més abundant i en dificulta
l’identificació. Com ja he comentat abans, la fluorita és masiva, amb una certa
tonalitat lilosa que tendéix a desapareixer, soposo que per l’acció del sol, deixant-la d'un color rosat.
S’intueixen d’altres minerals, independentment del quars, molt abundant, oxids de ferro i les seves derivades meteotizades, però sense trobar-ne res especialment remarcable.
La bibliografia resa que el mineral explotat era la galena (?), que també podem trobar amb relativa facilitat i associada a la fluorita o bé al quars.
Sense dubte, una doble troballa absolutament gratificant.
Visita: Agost 2012
Publicació: Octubre 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario