Mina del Bruc - Fluorita

Primer de tot, demano disculpes per la traducció en castellà que fa el google...

Absolutament gratificant. Amb la mina de la Torre, de la que properament farem una entradeta, el jaciment de fluorita del Bruc era un d’aquells misteris difícils de desvetllar.

En aquest cas en particular, la informació existent a la xarxa no es gaire, pero com ens agrada,cal anar a remenar als llibres. La “Guia d’Identificació de Minerals” té una foto d’aquesta fluorita masiva, però que desapareix discretament entre les fotos dels cristalls de la fluorita de la Mina Berta i les fotos de la fluorita de Ulldemolins, ambdós jaciments ja coneguts en aquest mateix blog.

És potser aquest caire massiu el que treu l’interes del gran col·leccionista de cristalls, però alhora és l’especie i la localitat el que a mi m’atrau especialment, així juntament amb Porrera, gairebé ja hem visitat molts dels punts on s’ha citat la fluorita a Catalunya.

 

Evidentment, faltarien encara les fluorites globulars de Santa Coloma, les de Gualba, les de la Catalunya Nord i algunes més, que també visitarem, però es que tant la mina de la Torre com aquest pou del Bruc han estat fins la data d’avui, les labors que més m’ha costat trobar al terreny. 

I aquesta és la màgia, plànol en mà, zona acotada i a buscar enmig del bosc. Les sortides han estat exhaustives (dos l'any passat i dos aquest any sense trobar la mina) però finalment, la metodologia geológica ha donat el seu fruit. Només donaré una pista, no busqueu el contacte entre els conglomerats de Montserrat i les pissarres de l’Ordovicià i aneu a buscar directament les pissarres microplegades.

Les labors son, ara per ara, gairebé ridícules, un pou innundat i tapiat i una petita escombrera, s’ha acabat. Jo no he trobat res més, potser fins i tot és una troballa derivada de l’apertura d’un pou per rec. No obstant aixó, quina alegria trobar enmig del bosc aquesta construcció:

Despres de donar una volta per veure l’extensió del tema, intueixo que, com en d'altres mineralitzacions similars, com la de la Torre per eixemple, en algún punt deu haver una galeria que doni al pou, però jo no l'he trobada. Caldrà tornar l'any vinent. En no trobar res mes que aquest pou i la petita escombrera doncs ens centrem en aquesta darrera.

 

De seguida veiem que el jaciment sí es conegut (faltaria més), perque l’escombrera està certament remoguda.

Potser no cal remenar-la gaire, la fluorita masiva es troba dispersa per arreu, tot i que el quars és molt més abundant i en dificulta l’identificació. Com ja he comentat abans, la fluorita és masiva, amb una certa tonalitat lilosa que tendéix a desapareixer, soposo que per l’acció del sol, deixant-la d'un color rosat. 

 

No trobem exemplars gaire vitrinables, però sense dubte és el tipus de fluorita que esperava trobar. Ambtot, hi ha exemplars que tenen cert atractiu.

S’intueixen d’altres minerals, independentment del quars, molt abundant, oxids de ferro i les seves derivades meteotizades, però sense trobar-ne res especialment remarcable.

La bibliografia resa que el mineral explotat era la galena (?), que també podem trobar amb relativa facilitat i associada a la fluorita o bé al quars.

 

Finalment, i per acabar aquesta sortida com es mereix, una recerca més exhaustiva de l’escombrera ens permet recuperar una galena masiva de bon tamany que encara he d’estudiar com trencar per ocupar un lloc a la vitrina i tot un regal, un petit cristall de fluorita d’aproximadament 3mm d’aresta, que si ha estat difícil trobar-lo, encara ho es més de fotografiar-lo, per a que es vegi alguna cosa amb els mitjans que tinc!

Sense dubte, una doble troballa absolutament gratificant.

Visita:          Agost 2012

Publicació:  Octubre 2012