Primer de tot identifiquem el conjunt i trobem fins a tres forats: dues bocamines i una petita cata i una escombrera exterior. A priori no trobo restes d’altres instal.lacions mineres als voltants inmediats.
La primera cata potser té uns cinc metres de fondaria i ja s’intueixen els nivells de lignits que es van explotar. La primera bocamina la trobem tot just al costat. L’entrada no presenta grans dificultats salvant les petites esllaviçades que hi ha a la mateixa bocamina.
L’interior presenta una forma molt marcada en V, amb una alçada mes aviat petita. Per progressar cal ajupir-se una mica, però de fet no cal endinsar-se gaire per veure la filosofia d’aquesta mina, que explota el nivell grisós que es troba tot just per sota del nivell carbonatat, essent aquest nivell carbonatat el sostre de la pròpia mina. No s’observen apuntalaments fins a la primera bifurcació, més enllà ja no ens hem endinsat.
La segona bocamina és potser la més interesssant. L’entrada també presenta grans blocs esllaviçats i l’interior profund també té aquesta forma marcada en V. En arribar a la primera bifurcació, observem moltes llesques de roca encaixant esllaviçades de gran llargada, per tant, l’estabilitat d’aquesta mina no ofereix les condicions mínimes de seguretat per fer una exploració en profunditat.
La presència de fulles fins molt endins i l’agradable corrent d’aire ens fa pensar que aquestes dues mines es troben conectades interiorment. Als primers metres de galeria ja es veuen perfectament els nivells de lignits explotats, per tant, es del tot innecessari endinsar-se més.
Posant el frontal al ras del terra, brillen d’una manera especial els negres lignits, aixó si, d’un grossor mil•limètric.
De fet, com que l’entrada no es gens recomanable i no ofereix garanties de seguretat, es preferible no arriscar-se i remenar per la mateixa escombrera. El seu tamany ens indica que les galeries poden ser d’una extensió prou considerable, però en aquest cas, segurament la seva dimensió ve determinada per la gran quantitat d'estèril que s'ha d'extreure per accedir a les finetes capes de lignits.
A la pròpia escombrera podem trobar-ne també restes d'aquests lignits.
Es sorprenent com arran d’unes finetes capes de lignits es desenvolupen aquestes labors. Si veieu el plànol geológic no hi ha absolutament cap indici de l’existència d’aquests nivells de lignits, per tant, es tota una sorpresa trobar aquestes labors subterràneas de certa consideració enmig de camps de conreu.Publicat: Gener 2013
Visita: Agost 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario