Tot i que el topònim que apareix a la cartografia actual és Mines de la Serra d’Ataix, La Martorellense és el nom que reben aquestes interessants labors mineres.
Amb l’excel·lent informació publicada per l’Ignasi Lizano i la info publicada pels membres d’Espeleocorb vaig preparar-me una visita, farà potser ja tres anys, amb desigual fortuna:
A partir del transformador elèctric del complex és fácil situar-se. Just una mica abans surt el camí que porta cap a Can Pastaller, on es situa l’anomenat “Socavon San Eusebio” però que es troba tancat amb una reixa, per tant no és accesible.
Un a mica més amunt hi ha l’acces a la pedrera de Tamariu, però mentres pujaba pel camí vaig sentir uns gosos i automàticament vaig recular.
la Serra de l’Ataix, intentem baixar cap al torrent de Montgoi, però el camí que s’intueix es absolutament impenetrable.
Per tant, només queda anar directament cap a les instal·lacions superiors on fàcilment reconeixem les edificacions existents I repasem una miqueta les escombreres fins que vaig trobar una petita galena ben cristalitzada.
Com que estic treballant en les entrades de patrimoni miner, vaig buscar les fotos d’aquella sortida per fer-ne la corresponent entrada al Complex Miner dela Martorellense , però com que no les vaig trobar, doncs no tenia mes remei que tornar algún dia.
En aquestes que el company Frederic Varela fa una magnífica i extensa entrada a FMF on es fa una exhaustiva descripció del jaciment, recopilant i posant en ordre moltissima informació, cosa que anima el tema.
Però el detonant real d'aquesta entrada va ser l'article de Jorgina al blog del museu geológic on es fa la presentació de l’extraordinari llibre "L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes", de l’autor Sergi Falguera Torres, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, que en fa una exhaustiva descripció de la història i de les labors, i sobretot, on la foto de portada del llibre posa en ordre el meu cap i enllaça tots els fils que tenia pululant.
Com veieu hi ha info per avorrir, així doncs l’objectiu d’aquesta entrada no será repetir tot allò que ja existeix per la xarxa, sinó fer una pinzellada d’aproximació als diferents elements que encara queden i formen part d’aquest complex miner a partir de tota aquesta bibliografía citada.
L’entrada és molt llarga i crec que difícil de païr, de fet, no n’estic del tot satisfet del resultat final, però si més no, despres de sis mesos donant-li voltes, ja tinc ganes de pasar página, i publicar-ne el que tinc, perque certament, és interminable, així que aquí ho teniu!
Iniciem el recorregut des de la urbanització de Can Sunyer a Valldaina i de seguida trobem les indicacions que ens porten cap a les “Mines de plom”:
Amb l’excel·lent informació publicada per l’Ignasi Lizano i la info publicada pels membres d’Espeleocorb vaig preparar-me una visita, farà potser ja tres anys, amb desigual fortuna:
A partir del transformador elèctric del complex és fácil situar-se. Just una mica abans surt el camí que porta cap a Can Pastaller, on es situa l’anomenat “Socavon San Eusebio” però que es troba tancat amb una reixa, per tant no és accesible.
Per tant, només queda anar directament cap a les instal·lacions superiors on fàcilment reconeixem les edificacions existents I repasem una miqueta les escombreres fins que vaig trobar una petita galena ben cristalitzada.
Com que estic treballant en les entrades de patrimoni miner, vaig buscar les fotos d’aquella sortida per fer-ne la corresponent entrada al Complex Miner de
En aquestes que el company Frederic Varela fa una magnífica i extensa entrada a FMF on es fa una exhaustiva descripció del jaciment, recopilant i posant en ordre moltissima informació, cosa que anima el tema.
Però el detonant real d'aquesta entrada va ser l'article de Jorgina al blog del museu geológic on es fa la presentació de l’extraordinari llibre "L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes", de l’autor Sergi Falguera Torres, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, que en fa una exhaustiva descripció de la història i de les labors, i sobretot, on la foto de portada del llibre posa en ordre el meu cap i enllaça tots els fils que tenia pululant.
Com veieu hi ha info per avorrir, així doncs l’objectiu d’aquesta entrada no será repetir tot allò que ja existeix per la xarxa, sinó fer una pinzellada d’aproximació als diferents elements que encara queden i formen part d’aquest complex miner a partir de tota aquesta bibliografía citada.
L’entrada és molt llarga i crec que difícil de païr, de fet, no n’estic del tot satisfet del resultat final, però si més no, despres de sis mesos donant-li voltes, ja tinc ganes de pasar página, i publicar-ne el que tinc, perque certament, és interminable, així que aquí ho teniu!
Iniciem el recorregut des de la urbanització de Can Sunyer a Valldaina i de seguida trobem les indicacions que ens porten cap a les “Mines de plom”:
 |
Indicador a les mines de plom
|
 |
Gressos vermells del Bunts
|
En poc més de deu minuts arribem a l’indret, on observem tot un seguit d’edificacions que corresponen a les antigues instal·lacions mineres de la “Mina Rosanes”, som a la concessió “Rosanes” al terme municipal de Castellví de Rosanes.
 |
Panoràmica des de Can Sunyer
|
Per entendre tot el conjunt i com que el complex està format per diversos nivells, concessions, zones d’explotació, noms de companyies mineres… perfectament descrites a la bibliografia anterior, anirem a pams i ho simplificarem molt distingint tres grans zones:
1. Mina “Rosanes” (Serra de l’Ataix)
2. Mina “Martorellense” (Fons del torrent de la Garjola )
3. Mina “Sant Jordi” (Socavón sota carretera de Martorell
a Gelida i pedrera)
 |
Ubicació general dels elements del complex miner de la Martorellense
|
1. Mina “Rosanes” (Serra de l’Ataix)
2. Mina “Martorellense” (Fons del torrent de la Garjola)
3. Mina “Sant Jordi” (Socavón sota carretera de Martorell
a Gelida i pedrera)
1. Mina Rosanes
Indret: Serra de l’Ataix
Concessió: Rosanes
Terme municipal: Castellví de Rosanes
Cota aproximada: 245m
Son les instal·lacions que es troben a part alta del complex, concretament a la Serra de l'Ataix. Tot i que es troben enrunats, el seu estat general i la disposició de tots els elements fan que sigui relativament fàcil seguir-ne el procés de producció.
Adjunto una interpretació d'aquest sector, feta a partir de l’excel·lent dibuix de la “Planta esquemàtica i secció est-oest de les instal.lacions mineres de la companyia Minera Martorellense” dels autors Sales i Falguera, del magnífic llibre citat anteriorment.
Aquests son alguns dels diferents edificis i elements que podem distinguir:
 |
Foto aérea interpretada a partir de l'esquema d'en Sales i Falguera
|
 |
Casa de màquines
|
 |
Interior de la Casa de Màquines
|
Pou Mestre Rosanes (tapiat): Element clau d'aquest complex miner, de fet, tot gira al voltant d'aquest pou mestre. Amb una profunditat màxima de 239 metres ( 114 de pou + 115 de contrapou )
 |
Cimentació del Castellet del Pou Mestre Rosanes
|
En apropar-te al forat que queda al registre de seguida t'envaeix una bufada d'aire humit, provinent de la ventilació natural d'aquest gran pou. Llàstima que no hi ha ni rastre del castellet, només la seva cimentació.
 |
Pou Mestre de la Mina Rosanes
|
Destaca també la xemeneia d'extracció de gasos, gairabé intacta i sense deteriorament evident:
 |
Interior de la xemeneia
|
De la resta d'instal·lacions es conserven les petites pinzellades necessàries per fer-se una idea del funcionament del conjunt.
 |
Escales cap a la planta de rentat de mineral
|
 |
Magnífic sistema de conducció d'aigua cap al dipòsit de rentat
|
Escombrera principal
L’escombrera principal, a priori, es mes aviat petita, tot i que es troba irreconeixible per la gran quantitat de vegetació que s’ha desenvolupat a sobre. Aquest modest tamany respón al propi sistema d’explotació. Com que els filons son pràcticament verticals, l’explotació és fa per realce, es a dir, en trobar una bossada del filò, s’explota selectivament en sentit ascendent fins esgotar-lo, aquest espai es reomple amb l’esteril del rentat i es fa servir de base per continuar l’explotació ascendent o avançar cap a una altra bossada dels filons verticals, aixó, en principi, redueix considerablement el volum de l’escombrera exterior.
 |
Escombrera principal
|
En quant als minerals que podem trobar a les escombreres, amb facilitat podem trobar-ne pirites, calcites masives i en dent de gos, siderites, barita masiva (molt abundant) i amb un pelet de sort, cristalls de barita i de galena:
 |
Calcita "dent de gos". Complex miner de la Martorellense
|
 |
Galena. Complex miner de la Martorellense
|
 |
Pirita. Complex miner de la Martorellense
|
 |
Pirita. Complex miner de la Martorellense
|
 |
Barita. Complex miner de la Martorellense (encara per netejar)
|
 |
Siderita. Complex miner de la Martorellense
|
3. Mina “Sant Jordi” (Socavón sota carretera de Martorell a Gelida i pedrera)
2. Mina Martorellense
Indret: Torrent de la Garjola o del Vernís o del Montgoi
Concessió: Martorellense
Terme municipal: Castellví de Rosanes
Cota aproximada: entre la 195m (ICC) i la 220 del pis 1
Al torrent de la Garjola, o del Montgoi o del també anomenat torrent de les mines del Venis, o del alcolfoll, sota una exhuberant i absolutament impenetrable vegetació, es trobaven les instalacions corresponents a les bocamines de les galeries subterrànies de la concessió “Martorellense”, situades al terme municipal de Castellví de Rosanes, que van a buscar el pou mestre de la “Mina Rosanes”.
La gran quantitat d’arbres caiguts, l’exhuberant vegetació rebrotada i l’ataipaida vegetació del torrent fan imposible accedir a les galeries d’aquest sector, que han quedat penjades sota impenetrables i agresius esbarzers.
2.1 Galeria 1
Dintre de les quatre parets que conformaven un edifici, avui totalment enrunat i engolit per la exhuberant vegetació hi havia una primera galería.
 |
Exterior de la primera galeria
|
La gran esllavissada que presenta aquesta galería tot just a l’inici ja ens avisa de la gran inestabilitat que presenta aquesta part de les labors.
 |
Interior de la primera galeria
|
Amb escasa o nula ventilació, s’endinsa uns metres en plà per despres continuar amb una serie de graons, punt on la galería comença a baixar en rampa soposo per conectar amb una altra galería lateral, jo no he baixat perque el fet que la ventilació sigui nula, en aquest context on sabem que hi ha pous de connexió, segurament estarà colapsada uns metres més enllà o el pou amb el que connecta és innundat, absolutament innecessari arriscar-se per esbrinar-lo.
 |
Escales cap al plà inclinat
|
A més, al sostre de la mateixa entrada, ja es pot veure perfectament el filó que reseguéix la galeria, que a més de trobar-se esgotat, es troba molt meteoritzat, per tant, és absolutament innecessari endinsar-se per aquest laberint inclinat amb terra de fusta i estabilitat de paper de fumar. Absolutament innecessari.
 |
Imatge del fió practicament vertical
|
 |
Imatge del fió des de les escales
|
2.2 Galeria 2
Tot just al costat, sota una vegetació impenetrable, es trobava la segona galería, amb una magnífica entrada, avui absolutament engolida per la vegetació.
Tot just al costat, sota una vegetació impenetrable, es trobava la segona galería, amb una magnífica entrada, avui absolutament engolida per la vegetació.
 |
Segona bocamina, a pocs metres de la primera
|
 |
Interior de la segona bocamina
|
A diferencia de la primera galeria, aquesta galería es troba hiperventilada, fins el punt que es feia difícil fins i tot fer fotografíes.
 |
Condensació fruit de la hiperventilació humida de la galeria
|
 |
Canal de desguàs
|
 |
Pou sense protegir
|
El filó que ressegueix es veu de seguida, tot just a l’inici de la galería, amb presència de minerals de ferro, igual que abans, no gaire atractius, per tant, també innecessari endinsar-se gaire per només veure aquesta minsa mineralització:
 |
Filó mineralitzat de la segona bocamina
|
2.3 "Pozo de los andaluces: Pou rectangular situat al sud-est del pou mestre i en l’aiguabarreig amb el torrent de la font de la Teula"
2.4 "Boca de mina del Torrent de la Garjola"
2.5 "Pou quadrat del camí del Plà del Castell, al sud-est del turó del Montgoi"
Per fer-se una idea, aquestes son les escales que hi ha al torrent de la Garjola, absolutament cobertes per la vegetació:
 |
Escales al fons de l'impenetrable Torrent de la Garjola
|
Ambtot, aquesta disposició conforma unes labors formades per un pou mestre Rosanes, que connecta directament amb una 3ª planta. Com hem dit abans, els filons son pràcticament verticals, i l’explotació és feia per realce, es a dir, en trobar una bossada del filò, s’explota selectivament en sentit ascendent fins esgotar-lo, aquest espai es reomple amb l’esteril del rentat i es fa servir de base per continuar l’explotació ascendent o avançar cap a una altra bossada. El material, per gravetat, arribava al nivell 3 i des d’allà pujaven pel pou mestre Rosanes fins a les instal•lacions que hem vist a l’esquema inicial. Així va funcionar al menys fins l’any 1917.
He intentat fer un esquema 3D a partir del “Plan de labores en planta i perfil” i de les fotografíes antigues del mateix llibre : "L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes", del autor Sergi Falguera Torres, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, així es reprodueix una mica l’explotació en aquell temps i s'enten una mica millor com les galeries ressegueixen els filons.
 |
Model 3D a partir del "Plan de labores en planta i perfil" que surt al llibre
"L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes" de Sergi Falguera Torres
|
M’agradaria moltíssim col.laborar amb en Lizano, en Falguera o amb el grup d’espeleocorb o amb un altre company, per elaborar-ne conjuntament la representació 3D que es mereix tot aquest complex miner amb una topografia mes real i recent d’aquestes galeries interiors, que segur que ja la tenen. Aixi que m’agradaria obtenir-ne una copia per modelar-la adequadament.
1. Mina “Rosanes” (Serra de l’Ataix)
2. Mina “Martorellense” (Fons del torrent de la Garjola)3. Mina “Sant Jordi” (Socavón sota carretera de Martorell a Gelida i pedrera)
3 Mina “Sant Jordi”
Indret: Sota la carretera de Martorell a Gelida
Concessió: Sant Jordi
Terme municipal: Martorell
Cota aproximada: 65m (ICC)
Al nord de totes aquestes instal•lacions, sota la carretera de Martorell a Gelida, podem trobar al costat de Can Pasteller, la bocamina anomenada Socavón de San Eusebio, de la concessió minera “San Jordi”, al terme municipal de Martorell, actualment tancada amb una bona reixa.
 |
Socavón San Eusebio. Composició amb l'explotació en funcionament i estat actual al 2012
Imatge b/n extreta de "L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes" de Sergi Falguera
Imatge color: Cedida per Frederic Varela Balcells del seu article a FMF sobre La Martorellense
|
La història d’aquest socavón és molt interessant. Com que els costos d’extracció de mineral i el bombament d’aigua a través del pou mestre Rosanes eren molt elevats, es va decidir buscar solucions alternatives, i ull viu a aquesta dada que ens ofereix el llibre d'en Falguera, els responsables de l’explotació van fer una visita a la Mina Berta, al Papiol.
La Mina Berta era la segona mina més important (de la provincia soposo) on també s’explotaba mena de plom, esfalerita i fluorita, amb una profunditat assolida al 1914 de 204 metres distribuits en 6 plantes, fins i tot per sota del nivell freàtic de la riera de Rubi, i per tant innundats, i va ser arran d’aquesta visita que es decideix canviar el sistema d’explotació.
La solució era “…buscar un punto desde donde atacar por medio de un socavón en dirección al pozo” Així es decideix perforar el Socavon San Eusebio el dia 5 de març de 1918. Aquest socavon, despres de 10 anys de perforació i gairabé 865m de longitud va permetre extreure el mineral amb vagonetes a un nivell molt per sota del castellet del pou mestre Rosanes i fins i tot, per sota de la tercera planta existent, establint-se així una 4a planta.
Mtjançant una xemeneia es comunica la 3ª planta amb la nova i flamant 4ª planta. Així el mineral cau directament des de la 3ª fins la 4ª planta, ja equipada amb les vagonetes (tracció animal) que portarien el mineral a les instalacions sites a Can Pasteller. Tanmateix, el bombament d’aigua també es fa mitjançant aquesta 4ª planta.
Com que no tinc la clau d’aquesta entrada no puc oferir-vos imatges de l’interior, però,al fantàstic i molt recomanable espeleobloc podeu veure impressionants imatges de l’interior del Socavón. Entre d’altres son molt interessants les imatges on es veu el filó mineralitzat i com l’explotació “pujaba” per aprofitar la bossada de mineral.
3.2 Pedrera de granit
Indret: Sobre la carretera de Martorell a Gelida
Terme municipal: Martorell
Cota aproximada: 109m (ICC)
Potser és un dels llocs més interessants de tot el complex, per una senzilla raó, lluny d’endinsar-se en perilloses aventures sota terra, hom pot observar ( o intuir ) des de l’exterior, al menys un dels filons que persegueixen aquestes labors….la llàstima és que una vegada més, la vegetació i l’aigua acumulada ens fa imposible accedir també en aquesta ocasió, tant per dalt com per baix.
Proposta de recuperació de l’indret per a la seva divulgació.
 |
Pedrera. Imatge cedida per Frederic Varela Balcells
|
Com hem vist, les labors subterrànies del complex miner de la Martorellense son certament importants, si afegim també les atractives runes de les edificacions que queden, incloent la xemeneia d’extracció de gasos i la pedrera propera, el conjunt adquiriex un volum considerable.
En aquest cas concret, si hi haguès la possibilitat de veure la intrusió granítica i els filons subverticals des d'un mirador de la pedrera, ens podriem plantejar la seva divulgació des de l’exterior, això ens permetria descartar endinsar-se a les galeries vist l’estat de conservació d’algunes de les galeries superiors.
 |
Proposta de mirador sobre la pedrera
|
Per tant, una primera proposta sería col.locar uns plafons amb la història i el funcionament del complex on tenim les edificacions, a la part més alta de la Serra de l’Ataix i despres fer un petit itinerari també a peu fins a un mirador enfront la pedrera per tal de veure la intrusió granítica i els filons que la travessen, ajudats d’un plafò al mirador amb un tall geológic de la pedrera.
 |
Plafons divulgatius amb la història i el funcionament del complex miner
|
Ambtot, aquest patrimoni miner tindria moltes possibilitats de recuperació i adaptació per a l’ús turístic i de divulgació de la mineria del plom, tal i com s’ha fet per exemple a Bellmunt, pero en una primera fase, sense necessitat d’entrar a cap galería, que s'estudiaría en una segona fase i es que tot aquest complex forma part d’un valuós patrimoni miner que cal conservar i divulgar com es mereix.
I per finalitzar, actualitzo aquesta entrada amb la magnífica tasca realitzada per Speleocorb, amb Francesc Alarcorn al capdavant, amb l'Èric Yherla Coll i en Jordi Yherla Santaolalla, membres de l'Speleocorb i de l'Unisub Molins, i per en Jordi Yherla Coll i en Carlos Gasió, membres també de l'Unisub Molins, que s'han inmers amb els seus equips de busseig dins el complex miner innundat.
Per una banda ens ofereixen aquesta topo, on efectivament es pot veure com hi ha un tram on el terra de fusta és efectivament el sostre d'algunes galeries, tal i com acustuma a passar en aquest tipus d'explotacions que ressegueixen un talús subvertical.
Per l'altra banda, han editat un fantàstic i sobrecollidor video de l'exploració de la mina inundada on podem veure diversos detalls interessants, com les vagonetes, els sosteniments de fusta i fins i tot algún testimoni del filò mineralitzat, allà on es va deixar com a pilar ( en aquest cas necessariament pilar horitzontal per la pròpia naturalesa de la mineralització vertical)
Gràcies per mostrar-nos aquest interior espectacular!
Per una banda ens ofereixen aquesta topo, on efectivament es pot veure com hi ha un tram on el terra de fusta és efectivament el sostre d'algunes galeries, tal i com acustuma a passar en aquest tipus d'explotacions que ressegueixen un talús subvertical.
 |
| Topo de la zona inundada elaborada per busseigtecniccatala.blogspot.com |
Per l'altra banda, han editat un fantàstic i sobrecollidor video de l'exploració de la mina inundada on podem veure diversos detalls interessants, com les vagonetes, els sosteniments de fusta i fins i tot algún testimoni del filò mineralitzat, allà on es va deixar com a pilar ( en aquest cas necessariament pilar horitzontal per la pròpia naturalesa de la mineralització vertical)
Gràcies per mostrar-nos aquest interior espectacular!
Bibliografia:
"L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes", del autor Sergi Falguera Torres, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs
Fonts d'info:
Agraiments:
Jorgina Jordà ( Blog del museu geológic del Seminari de Barcelona)
Frederic Varela Balcells ( FMF Foro Mineralogia Formativa )
Ignasi Lizano i Speleocorb i Unisub Molins
Busseig Tècnic Català
Ignasi Lizano i Speleocorb i Unisub Molins
Busseig Tècnic Català
Visites: Mineralcat 2012
Publicat: Juliol 2013
Actualitzat: Juny 2014
Actualitzat: Juny 2014
.png "English"){kind=small}
Bona feina, m'ha agradat molt, es nota que hi han moltes hores d'investigació.
ResponderEliminarfantástico trabajo, enhorabuena. hoy mismo, y con ayuda del gps, me ha sido imposible encontrar las galerías del torrent que están bajo el edificio principal de la mina, la vegetación lo cubre todo. saludos
ResponderEliminarHola, crec que us pot interessar el següent enllaç sobre els nostres treballs a la mina Martorellense. Salutacions
ResponderEliminarhttp://busseigtecniccatala.blogspot.com.es/2014/06/exploracio-de-la-mina-inundada-de-la.html?spref=fb