Mines de Campderros - Vallirana

Resa la bibliografia que "les mineralitzacions de Pb i Zn de Vallirana s'extenen fins a Begues, població situada uns quilòmetres al Sud, on es troben alguns indicis de minerals de Pb-(Ba) (...) la mineralització, formada bàsicament per galena i baritina, amb esfalerita i cerussita com a minerals accessoris, es sitúa entre els materials de reompliment kàrstic com a diseminació i en petits nivells de 1 o 2 cms de potència i alguns metres d'extensió (...) La mineralització també es troba disposada aprofitant les petites juntes d'estratificació i a partir d'aquestes es produeix un proces de reemplaçament, donant lloc a una mineralització que es va disseminant fins la base de l'estrat. Aquest proces es repeteix als petits estrats de 5 a 15 cm d'espesor en un tram que pot tenir fins a 2 metres de potència, donant un aspecte a l'aflorament de diferents nivells mineralitzats." 

Aquestes línies descriuen la unitat geològica Vilella Baixa, a la qual pertanyen també les mineralitzacions de les Mines de Pontons i de ben segur que quan esmenta que "les mineralitzacions s'estenen fins a Begues" està parlant de les ja tancades Mines de l'Alzina.

Per una banda, Matà-Perellò afina en el cas concret de Vallirana a la seva publicació "Els minerals de Catalunya" parlant de les mines de Campderrós:

Bibliografía "Els minerals de Catalunya"

Per d'altra banda, si fem un repàs exhaustiu de la bibliografia, podem llegir en "Els minerals de Catalunya Segle XX" d'Eugeni Bareche, una cita que situa les mines "San Pablo" i "San Jorge" en el barranc de Sant Silvestre, al SW de Vallirana. El mateix autor, amplià posteriorment aquesta informació a la xarxa aportant un retaule de dates i noms de concessions:

La Aguada 1868-73 ; Cooperación 1873-73 ; Euduvigis 1898-99
Dioscoro 1900-01 ; Dos Agentes 1899-01 ; Europa 1912-12
La Carmelita 1879-81 ; La Fraternidad 1872-89 ; Linares1899-99
Leon 1899-99 ; Leonor 1899-00 ; Faustina 1912-12
San Antonio 1912-14

I finalment, afegeix la "coletilla habitual" hi ha diversos exemplars en la seva pròpia col·lecció i també en la de Manuel Moreno, però que ja no recorda els accessos perquè les va visitar als 70 i posteriorment la zona es va urbanitzar, i com moltes vegades passa, deixa una porta oberta, com traient importància afegint "pero seguro debe quedar alguna pequeña galería en el fondo del barranco".

Per tant, entre línies no es dóna puntada sense fil i com heu pogut llegir, aquestes són les típiques mines penjades sota la construcció d'una urbanització, al fons d'un barranc impenetrable...i d'on sembla que van sortir bons exemplars de cerussites.

Això és ben cert, i així ho acrediten exemplars com aquest, que vaig veure posteriorment a Expominer, per tant, realment eren unes mineralitzacions força interessants i que donaren exemplars de molt bona qualitat.

Expominer 2014 - Exposició Minerals de la Mediterrània

Així doncs, les mines de Plom de Campderros formen part d'aquelles mines que integren tota una saga de labors “penjades i per desgràcia desaparegudes” que en el seu dia donaren grans exemplars de cerussita.

Es més, jo diria que van donar-se per desaparegudes oficiosament en el 2011, i fins i tot encara, les mines de Campderros, no sé per quina raó es busquen entre les obres dels túnels que estan perforant les profunditats calcàries de la variant de Vallirana, en comptes d'on hi ha la masia de Campderros.

Mirarem de posar fil a la agulla. De fet, l'interes personal sobre aquestes mineralitzacions bé perque de les mineralitzacions de plom que s'extenen en el domini Montseny-Llobregat-Garraf-Gaià, al qual pertanyen les mines de Pontons, les mines de l’Alzina a Begues i el gran complexe miner de la Martorellense, només faltaría per trobar aquestes mines de Vallirana i així tastem tot el pastís.

Però abans de pujar cap a Vallirana a buscar les mines de Campderrós hem de remenar encara uns quants papers. No va ser fàcil trobar-ne un plànol de la Mina San Pablo de l'any 1975, tanmateix no va ser fàcil adaptar-lo per situar-lo sobre la cartografia i l'ortofoto actual, però una bona feina de gabinet és indispensable para afrontar amb un mínim de garanties els treballs de camp, doncs tal com apuntava Bareche, efectivament hi ha tota una macro-urbanització a sobre de les antigues labors mineres.

Però és curiós com el cadastre ofereix més informació del que sembla. Les parcel·les no urbanitzades coincideixen just amb aquelles zones on els planells marca pous, cates o socavons, així que són zones en les que possiblement, sota la vegetació, encara podem trobar algunes restes d'aquella modesta activitat minera.

I dic modesta perquè segons les dades de l'explotació del 75 l'activitat minera s'emplaça en un "criadero" enclavat en terreny geològic triàsic en el seu tram del Muschelkalk, que pertany a la conca o zona metal·lúrgica de Vallirana on s'explota un filó principal NO-SE de 25º de cabussament, amb una potència total mitjana de 30 cm que reomple bossades irregulars. Per aquell any, compta amb dos treballadors que n'extragueren una modesta quantitat de mineral de plom destinat a alcohol d'alfarería.

No obstant això, els plànols revel·len una quantitat descomunal de galeries subterrànies, plans inclinats, pous de ventilació i pous de desguàs, tot això efectivament, sota la urbanització, que com ja heu pogut esbrinar amb totes les dades que hi ha a la xarxa doncs es troben al bell mig de la Selva Negra, on no tot és herba de Sant Jordi.

Centranthus ruber

La mineralització de plom que resta i que localitzarem senzillament perquè ja no va explotar-se té un atractiu similar al de Pontons i al de l'Alzina de Begues, i com diu Mata - Perelló hem de buscar una mineralització que té la friolera de 2 cm de potència. Però en definitiva, l'objectiu final es anar coneixent país, mines i mineralitzacions, així que coneixent precisament la mineralització de Pontons i la de Begues més o menys ja sabem quins indicis hem d'anar tocant.

Plànol imprès, gps en mà, riera cap amunt, riera cap avall, cases per aquí i cases per allà, però efectivament, allà hi són les mines de Campderrós, dins la riera de Sant Silvestre i molt a prop de la masia de les que reben el seu nom. Una vegada repassats tots els punts sobre el terreny per verificar-los, trobem un total de dues cates mineralitzades, un pou vertical de ventilació enreixat, l'accés al socavón de la mina principal, l'accés a un socavón de desguàs directe a la riera i també una zona on és mes que probable que sota l'agressiu esbarzer es trobi un dels socavons secundaris. Per romandre desaparegudes no està gens malament.

Els forats en format de cata de pocs metres que vàrem trobar no són gaire espectaculars, però són força interessants.

Cata inferior

Dos centímetres de potència no donen per a molt, microners tapeu-vos les orelles, però efectivament, la mineralització existeix, llàstima que no vaig comprovar-ne l'enfocament de la fotografia in-situ, però arrossegat dintre del forat doncs no era una posició gaire còmode. La foto anterior i aquesta pertanyen, la primera a una cata i la següent al que sembla una bocamina col·lapsada. Ambdues a cotes diferents, però en aquesta segona ja s'intueix que hi ha alguna cosa.

Mineralització de Plom. L'escarpra de la part inferior fa uns 2,5 cm

No obstant això, com veieu en aquesta foto, ens trobem davant un fantàstic reompliment irregular, bàsicament d'una galena que malauradament, es desfà amb la mirada i que en el seu conjunt irregular amb prou feines assoleix els tres centímetres de potència.

Això si, uns centímetres de potència molt productius, doncs aquest parell de bocamines, alguna esgarrinxada d'esbarzer, paciència, i molta molta sort, varen oferir un merescut resultat final.

No són les millors cerussites de Catalunya, però aquestes són les que jo vaig trobar. Completen la paragènesi la mateixa galena, esfalerita i barita. Essent generós, diré que les cerussites tenen un cap d'un mil·límetre cadascuna i per a que sembli que he agafat moltes, n'he fotografiat aquesta per davant i per darrera:

Això sí, per mi són collonudes!

Fonts consultades: Cuadernos Geológia Ibérica
Cristal.lografia: Estudi de Jose Mª Font y Tullot 
Agraiments: A l'incombustible Jaume Enric del CEV, gran coneixedor i defensor del patrimoni de Vallirana, per facilitar-me les pistes claus per començar la recerca.

Visita:                   Maig 2014
Publicat:               Novembre 2017