Especial fluorites

Iniciar vitrinamineralCAT va soposar tota una lliberació, doncs fins a la data, aquí amb mineralCAT cada exemplar recollit anava amb la seva entrada corresponent on es detallava més o menys la seva ubicació. Al final, una mica fart de veure certes coses, vaig decidir-me per aquesta modalitat de publicar sense dir res mes que el que resa en qualsevol etiqueta del clàsics de la bibliografía catalana.

Pel que fa a les Fluorites, vaig penjar una primera tongada de fluorites catalanes, com no podia ser d'una altra manera, amb l'ajut de molts companys d'afició, una mica també a manera de reconeixement per la seva labor de difusió de la mineralogia i dels diversos jaciments que en el seu dia ells mateixos ja varen descriure per la xarxa. 

Així tenim en la primera tongada les següents fluorites:

FLUORITA Singuerlin - Proporcionada per Marc Campeny 
FLUORITA La Martorellense - Proporcionada per Frederic Varela 
FLUORITA Osor - Proporcionada per Prudenci Gatell   
FLUORITA St Ramón Espinelves - Proporcionada per Frederic Varela 
FLUORITA Pedrera Balmanya - Proporcionada per Jorgina Jordà 

Des d'aquesta primera tongada, hem continuat amb la recopilació de fluorites catalanes a través de més companys, el meu agraïment es màxim, doncs m'han proporcionat no només fluos, sinó moltes coses molt i molt i molt interessants, em sap molt de greu però encara estan esperant a què les pugi fotografiar, així doncs, només centrant-nos en les fluorites, ja tenim exemplars de les següents localitats: 

FLUORITA Can Magre - Proporcionada per Juan Martin. 
FLUORITA Vimbodí - Proporcionada per karbu8 
FLUORITA Can Rovireta - També de karbu8

I ja que hi som aquí, farem esment també de les fluorites que ja en el seu dia vaig recollir amb el Mata o bé posteriorment per arreu: 

FLUORITA Mina Berta - Papiol
FLUORITA Mina de Sant Marçal 
FLUORITA Mina de la Torre de la Fam - Piera 
FLUORITA Mina Ca n'Aguilera - Piera 
FLUORITA Mina del Bruc 
FLUORITA Mines de Porrera   

Aquesta recopilació entre els companys ens ha permès centrar els esforços en altres jaciments/afloraments mes de tipus "llibre". Alguns molt propers i d'altres més complicats o que semblaven mites bibliogràfics. Així hem pogut escapar-nos per incorporar amb moltíssima paciència  i perque negar-ho, amb molta sort, exemplars de les següents localitats:

FLUORITA La Puda - Olesa de Montserrat. 
Tot un repte doncs ja la donaba per mite bibliogràfic.
FLUORITA Mina Gato – Montseny. 
Troballa de bino en un complexe impressionant, però d'aproximació feixuga i eterna.
FLUORITA Mina de Roquetes - Barcelona. 
Pensaba que no hi havia res, però en Karbu8 va donar-me bones referències.
FLUORITA Mina Juanita - Barcelona. 
Una troballa que també la donaba per mite bibliogràfic. Coses de no fixar-se bé.
FLUORITA Sant Pere Màrtir - Barcelona. 
Tan evident que sense sapiguer-ho l'he trepitjada casi cada dia entrenant.
FLUORITA Sant Andreu Palomar - Barcelona
Va sonar la flauta del tot, del tot, bé, va sonar l'orquestra sencera.
FLUORITA Vinyes Velles - Montornes
A la segona va la vençuda
FLUORITA Can Pesses - Sant Fost
Massiva però al cap i a la fi representativa del que resta allà.

Encara queden un bon grapat de referencies per repassar, aíxí que a veure que ens depara el 2018.
Pel que fa a aquest 2018, ara per ara tenim 3 FLUO-FAILS amb visites en blanc, sense trobar ni tan sols la mina i només una nova fluo:

FLUORITA Petras Albas - Barcelona
No es calcita i no es quars, estic una mica mosca pq te una fluorescencia molt lleu, no sóc un expert pero vaja, juraría que ho és.

Salut
Publicat Jun 2018




Mines de Campderros - Vallirana


Resa la bibliografia que "les mineralitzacions de Pb i Zn de Vallirana s'extenen fins a Begues, població situada uns quilòmetres al Sud, on es troben alguns indicis de minerals de Pb-(Ba) (...) la mineralització, formada bàsicament per galena i baritina, amb esfalerita i cerussita com a minerals accessoris, es sitúa entre els materials de reompliment kàrstic com a diseminació i en petits nivells de 1 o 2 cms de potència i alguns metres d'extensió (...) La mineralització també es troba disposada aprofitant les petites juntes d'estratificació i a partir d'aquestes es produeix un proces de reemplaçament, donant lloc a una mineralització que es va disseminant fins la base de l'estrat. Aquest proces es repeteix als petits estrats de 5 a 15 cm d'espesor en un tram que pot tenir fins a 2 metres de potència, donant un aspecte a l'aflorament de diferents nivells mineralitzats." 

Aquestes línies descriuen la unitat geològica Vilella Baixa, a la qual pertanyen també les mineralitzacions de les Mines de Pontons i de ben segur que quan esmenta que "les mineralitzacions s'estenen fins a Begues" està parlant de les ja tancades Mines de l'Alzina.

Per una banda, Matà-Perellò afina en el cas concret de Vallirana a la seva publicació "Els minerals de Catalunya" parlant de les mines de Campderrós:

Bibliografía "Els minerals de Catalunya"
Per d'altra banda, si fem un repàs exhaustiu de la bibliografia, podem llegir en "Els minerals de Catalunya Segle XX" d'Eugeni Bareche, una cita que situa les mines "San Pablo" i "San Jorge" en el barranc de Sant Silvestre, al SW de Vallirana. El mateix autor, amplià posteriorment aquesta informació a la xarxa aportant un retaule de dates i noms de concessions:

La Aguada 1868-73 ; Cooperación 1873-73 ; Euduvigis 1898-99
Dioscoro 1900-01 ; Dos Agentes 1899-01 ; Europa 1912-12
La Carmelita 1879-81 ; La Fraternidad 1872-89 ; Linares1899-99
Leon 1899-99 ; Leonor 1899-00 ; Faustina 1912-12
San Antonio 1912-14

I finalment, afegeix la "coletilla habitual" hi ha diversos exemplars en la seva pròpia col·lecció i també en la de Manuel Moreno, però que ja no recorda els accessos perquè les va visitar als 70 i posteriorment la zona es va urbanitzar, i com moltes vegades passa, deixa una porta oberta, com traient importància afegint "pero seguro debe quedar alguna pequeña galería en el fondo del barranco".

Per tant, entre línies no es dóna puntada sense fil i com heu pogut llegir, aquestes són les típiques mines penjades sota la construcció d'una urbanització, al fons d'un barranc impenetrable...i d'on sembla que van sortir bons exemplars de cerussites.

Això és ben cert, i així ho acrediten exemplars com aquest, que vaig veure posteriorment a Expominer, per tant, realment eren unes mineralitzacions força interessants i que donaren exemplars de molt bona qualitat.
Expominer 2014 - Exposició Minerals de la Mediterrània
Així doncs, les mines de Plom de Campderros formen part d'aquelles mines que integren tota una saga de labors “penjades i per desgràcia desaparegudes” que en el seu dia donaren grans exemplars de cerussita.

Es més, jo diria que van donar-se per desaparegudes oficiosament en el 2011, i fins i tot encara, les mines de Campderros, no sé per quina raó es busquen entre les obres dels túnels que estan perforant les profunditats calcàries de la variant de Vallirana, en comptes d'on hi ha la masia de Campderros.


Mirarem de posar fil a la agulla. De fet, l'interes personal sobre aquestes mineralitzacions bé perque de les mineralitzacions de plom que s'extenen en el domini Montseny-Llobregat-Garraf-Gaià, al qual pertanyen les mines de Pontons, les mines de l’Alzina a Begues i el gran complexe miner de la Martorellense, només faltaría per trobar aquestes mines de Vallirana i així tastem tot el pastís.

Però abans de pujar cap a Vallirana a buscar les mines de Campderrós hem de remenar encara uns quants papers. No va ser fàcil trobar-ne un plànol de la Mina San Pablo de l'any 1975, tanmateix no va ser fàcil adaptar-lo per situar-lo sobre la cartografia i l'ortofoto actual, però una bona feina de gabinet és indispensable para afrontar amb un mínim de garanties els treballs de camp, doncs tal com apuntava Bareche, efectivament hi ha tota una macro-urbanització a sobre de les antigues labors mineres.

Però és curiós com el cadastre ofereix més informació del que sembla. Les parcel·les no urbanitzades coincideixen just amb aquelles zones on els planells marca pous, cates o socavons, així que són zones en les que possiblement, sota la vegetació, encara podem trobar algunes restes d'aquella modesta activitat minera.

I dic modesta perquè segons les dades de l'explotació del 75 l'activitat minera s'emplaça en un "criadero" enclavat en terreny geològic triàsic en el seu tram del Muschelkalk, que pertany a la conca o zona metal·lúrgica de Vallirana on s'explota un filó principal NO-SE de 25º de cabussament, amb una potència total mitjana de 30 cm que reomple bossades irregulars. Per aquell any, compta amb dos treballadors que n'extragueren una modesta quantitat de mineral de plom destinat a alcohol d'alfarería.

No obstant això, els plànols revel·len una quantitat descomunal de galeries subterrànies, plans inclinats, pous de ventilació i pous de desguàs, tot això efectivament, sota la urbanització, que com ja heu pogut esbrinar amb totes les dades que hi ha a la xarxa doncs es troben al bell mig de la Selva Negra, on no tot és herba de Sant Jordi.

Centranthus ruber
La mineralització de plom que resta i que localitzarem senzillament perquè ja no va explotar-se té un atractiu similar al de Pontons i al de l'Alzina de Begues, i com diu Mata - Perelló hem de buscar una mineralització que té la friolera de 2 cm de potència. Però en definitiva, l'objectiu final es anar coneixent país, mines i mineralitzacions, així que coneixent precisament la mineralització de Pontons i la de Begues més o menys ja sabem quins indicis hem d'anar tocant.

Plànol imprès, gps en mà, riera cap amunt, riera cap avall, cases per aquí i cases per allà, però efectivament, allà hi són les mines de Campderrós, dins la riera de Sant Silvestre i molt a prop de la masia de les que reben el seu nom. Una vegada repassats tots els punts sobre el terreny per verificar-los, trobem un total de dues cates mineralitzades, un pou vertical de ventilació enreixat, l'accés al socavón de la mina principal, l'accés a un socavón de desguàs directe a la riera i també una zona on és mes que probable que sota l'agressiu esbarzer es trobi un dels socavons secundaris. Per romandre desaparegudes no està gens malament.

Els forats en format de cata de pocs metres que vàrem trobar no són gaire espectaculars, però són força interessants.

Cata inferior
Dos centímetres de potència no donen per a molt, microners tapeu-vos les orelles, però efectivament, la mineralització existeix, llàstima que no vaig comprovar-ne l'enfocament de la fotografia in-situ, però arrossegat dintre del forat doncs no era una posició gaire còmode. La foto anterior i aquesta pertanyen, la primera a una cata i la següent al que sembla una bocamina col·lapsada. Ambdues a cotes diferents, però en aquesta segona ja s'intueix que hi ha alguna cosa.

Mineralització de Plom. L'escarpra de la part inferior fa uns 2,5 cm
No obstant això, com veieu en aquesta foto, ens trobem davant un fantàstic reompliment irregular, bàsicament d'una galena que malauradament, es desfà amb la mirada i que en el seu conjunt irregular amb prou feines assoleix els tres centímetres de potència.

Això si, uns centímetres de potència molt productius, doncs aquest parell de bocamines, alguna esgarrinxada d'esbarzer, paciència, i molta molta sort, varen oferir un merescut resultat final.

No són les millors cerussites de Catalunya, però aquestes són les que jo vaig trobar. Completen la paragènesi la mateixa galena, esfalerita i barita. Essent generós, diré que les cerussites tenen un cap d'un mil·límetre cadascuna i per a que sembli que he agafat moltes, n'he fotografiat aquesta per davant i per darrera:



Això sí, per mi són collonudes!

Fonts consultades: Cuadernos Geológia Ibérica
Cristal.lografia: Estudi de Jose Mª Font y Tullot 
Agraiments: A l'incombustible Jaume Enric del CEV, gran coneixedor i defensor del patrimoni de Vallirana, per facilitar-me les pistes claus per començar la recerca.

Visita:                   Maig 2014
Publicat:               Novembre 2017