El Tibidabo, la muntanya màgica

"Són quatre les localitats de la província (Barcelona) assenyalades pels grenats. La més important, per ésser ben estudiada i per la relativa abundància en què es troben, és la muntanya del Tibidabo: ja l'any 1892 se'n ocupà el Dr. Almera en la ·Crònica Científica de Barcelona· ; com feu posteriorment Mn. Font i Sagué (8 any 1906, nº.6): i darrerament W. Maier (9): com també en fa esment el Dr. Faura (12. pàgs. 35 i 38). Poden ésser recollits en diferents indrets, estant ben determinats els Grossularis i els Almandins: aquests, a vegades, presenten un nucli de clorita: sota de l'Observatori, és on es presenten aquests últims amb més abundor i més grosos hi ha diferents vetes de la roca anomenada ·grenatita· , formada com és sabut, per agregats de grenats."

Extracte del llibre "Els minerals de Catalunya segle XX - Eugeni Bareche" pàgina 184, que a la vegada és un extracte del text d'en Llorenç Tomàs de l'edició postuma de 1919-1920, Publicacions de l'Institut de Ciències, Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural, amb les addicions d'en Joaquim Folch, amb ortografía i gramàtica original.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada