Patrimoni - Forn de Lloselles


Tot just al costat de la Torre del Cavaller de Lloselles, a Gelida, resta en el més absolut dels abandonaments , un majestuos forn de guix vertical que fins i tot diría que pateix un puntet de maltractament.

El forn en questió es troba com despullat de la seva base topográfica original i presideix una esplanada on s’aixeca un conjunt de tolves que, en principi, no mostren signes de haver-se utilitzat mai o molt poc.


Tot i que al terra podem trobar amb certa dificultat guixos massius, el cert és que sobre les argiles que trepitgem abunda i molt la roca calcària, fins al punt que ens fa dubtar si ens trobem davant un forn de guix o un forn de calç, o potser una mescla de tots dos.
Com que el matí encara és molt obscur, decidim anar a buscar la font d’alimentació del forn i remuntem la pista que s’intueix per sobre.
De seguida, anem tallant petites explotacions de calcària a peu del camí, fins i tot un petit forn de calç tradicional, una mica enrunat i gairabé tot tapat per la vegetació.
Una matxucadora, no gaire desguassada pels temps que corren, ens indica que en algun punt hi ha reserves suficients per plantejar-se la seva instal·lació.




Una mica més amunt, a l'altra banda del camí, trobem la pedrera.



Arribats aquest punt, no ens queda més remei que mirar al terra a veure si hi cap indici de guix pels voltants. Decidim seguir amunt la pista principal i sembla que per sobre de les calcàries, hi ha una torrentera argilosa amb restes de guixos.


De fet la gran guixera que esperaba no l’he trobada, nomès petits talusos argilosos travessats per petits filonets de guix, sovint fibròs i de tant en tant, un gran bolo de guix al mig de la torrentera.

Potser, més amunt i a sota de l’abundant vegetació, hi ha la guixera. En tot cas, amb una mica de paciència podem trobar alguna peça prou intereressant.
De tornada, amb l’obaga encara apagant la visual bona, veiem com el forn a patit un cert grau de maltractament, diferent al deteriorament normal propi pel pas del temps.

Així a simple vista, es veu com penjen perillosament les vigues de formigó de la plataforma superior i també falta una part de la teulada, res però que no es pugui solventar.

Proposta de recuperació
Sense conèixer l’estat interior de la torre, valorem que externament es veu força competent, per tant, l’estat de conservació és prou acceptable per plantejar-se una recuperació d’aquest patrimoni miner oblidat.

Les feines per recuperar la base, desproveida del material circundant, podrien consistir en una simple consolidació amb un mur de confinament perimetral de formigó que enllaçi amb la paret existent i si es vol, una escala de gat (d’accès limitat) per fer les feines del propi manteniment de la torre i els arbres de la base.
La teulada es pot reposar, les viguetes penjants es poden treure,  les lluminaries que hi ha també es poden treure, una petita neteja d’herbes i uns plafons explicatius a la base sobre la història del forn, història de la veina Torre del Cavaller de Lloselles i un esquema de funcionament del forn i ja tenim una primera petita proposta de recuperació d’aquest patrimoni miner.  Si volem, podem incloure un petit itinerari fins al forn de calç, amb un altre plafó divulgatiu i potser allargar-lo fins la pedrera de calcàries que hi ha més amunt.

Esquema de la proposta:


I el més important, es podria auto-finançar simplement amb la desconstrucció de la matxucadora i les sitges de ferro que hi han al costat, tot aprofitant la llosa de formigó per acondicionar un petit aparcament, com ho veieu?  

4 comentarios:

  1. Laa matxucadora ja no hi és. però la idea de recuperar aquest espai, malgrat tot, es bona. Jo donaria support.

    Pere Hermosilla

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies pel comentari Pere,

      A mí en el seu dia ja em va sorprendre molt veure la matxucadora tan sencera... mica en mica anirà desapareixent tot.

      Eliminar
  2. No m'ha quedat clar si es tracta d'un forn de calç o de guix. Hi ha signes de vitrificacions a l'interior? hi ha refractari?
    En qualsevol cas, conservar-lo i protegir-lo és molt interessant.

    ResponderEliminar
  3. Doncs es veritat, a mi no va quedar-me clar si es de guix o de cals, per això vaig a buscar mes amunt la font d'alimentació. En trobar una pedrera de calcaria molt a prop el més llògic és que sigui de cals, o fins i tot, de ciment primigeni. Però jo vaig descobrir-lo com a forn de guix, i de fet a la bibliografia diu "...dalt en la muntanya hi ha una guixera amb dos o tres forns per coure lo guix..." per tant hauría de ser de guix. No he intentat veure l'interior, així que desconeixo si hi ha refractari o vitrificacions i no vaig trobar guixera evident aigues amunt.

    En qualsevol cas, coincideixo, cal conservar-lo i protegir-lo

    gracies pel teu comentari

    ResponderEliminar