La Corbera Desconeguda

A principis de març d’aquest 2011 vaig sortir a descobrir un altre racó desconegut dels municipis propers a casa. Aquesta vegada li tocava a la veïna Corbera de Llobregat.

Guiat per l' Inventari de patrimoni cultural de Corbera trobat per la xarxa, resulta que en aquest municipi l’extracció i el tractament del guix va tenir certa importància segons l’arxiu històric de Sant Feliu de Llobregat, on es conserven documents referents a la sol.licitud de registre de diferents guixeres i mines al terme de Corbera.



Aquest mateix document té una valuosa taula on s’adjunta una relació de les mines i pedreres del municipi, amb el seu nom, l’any de sol•licitud del registre, el tipus de material que s’extreia i l’indret on estaven situades.



Tot i que segons resa a la propia taula, els registres no son escandalosament antics, sino que es situen al ventall del 1920, 1940, 1965, 1970. Un estudi del 1997 (d'en Lluís Ferrer) fa un repàs in-situ d'aquests indrets trobant-se que la gran majoria, per no dir tots, s'han convertit en zona urbanitzada o abocadors.



Així doncs, previ rastreig de topònims a la cartografia històrica de l'ICC, aconseguim situar molt bona part d'elles i elaborem una ruta ordenada de recerca per la Corbera Desconeguda. A vista d'ocell i combinant el topogràfic amb la fotografia aeria, el geológic i el topònim en qüestió es relativament senzill trobar sobre el paper aquestos indrets, però aixó sí, es molt molt laboriós i requereix cert temps.



Una vegada hem aconseguit crear una ruta ordenada per trobar aquests indrets, el carreguem al Garmin i fem la sortida de camp, però tal i com deia l'estudi del 97 i s'intueix a la fotografia aerea, gairabé totes aquestes mines es troben més que penjades, però no sería la primera vegada ni la darrera que anem a visitar els marges d'un abocador incontrolat que abans era una cantera, ni seria la primera vegada que ens tornem d'una excursió sense trobar ni tan sols l'indret en qüestió, i aquesta vegada no seria una excepció, només acabem visitant dos punts:



Mina Previsión. Any 1923. Explotació de Ferro al Paratge Camp dels Jonchs ( Maset de Dalt)
Afortunadament el topònim Maset de Dalt encara surt a la cartografia i és molt facil arribar fins prop del propi Mas, avui en dia totalment en runes i sota una vegetació implacable, que no solament envaeix el propi Mas, sinó que fa impracticable els seus voltants.

Tot i aixó, trobem un aflorament on efectivament, s'intueix la limonita amb la qual es podia considerar que als anys 20 ens tobem davant un posible jaciment de mineral de ferro. Guixera de Can Panyella. Any 1920-25. Guixera Inutilitzada i abandonada
Can Panyella és un altre topònim fàcil de trobar i d'arribar. Aparquem al mateix trencall del Mas i travessem la carretera. Efectivament, els nostres peus de seguida trepitgen tot tipus de guixos.Ara però, hi ha una gran esplanada ocupada per camps de conreu, però tant als camins del voltant, com als marges, afloren el guixos soposem objecte de l'explotació. No gaire més tard, ni gaire més lluny, pero perfectament restaurada naturalment, trobem una mossegada al terreny i fotografiem l'abast d'aquesta explotació de guix.
Per tant, de la dotzena de punts que hem rastrejat in situ durant tota una jornada, només destaquem aquest dos, essent la resta explotacions que no he pogut trobar. Potser algun lector coneix la zona i pot comentar-me si hi ha cap més mínimament localitzada.
També vaig trobar-me barreres que no vaig voler traspassar...

Ambtot, dos de dotze no és per llençar cohets, però realment a mí és aixó el que m'agrada, visitar indrets totalment oblidats que amaguen petits tresors nomès a l'abast dels qui ens agrada perdre el temps amb "indicis".

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada