Vitrina de visites

La veritat es que des que va néixer Mineralcat hem visitat molts indrets. Moltes vegades era retornar allà on el Mata ens portava mentre fèiem la carrera a Manresa. Amb satisfacció tornàvem deu anys desprès guiats pel record, sovint d’una imatge d’una bocamina, d’una cata mig amagada per la vegetació, uns terrers perduts al mig del bosc, un record difús d’un caminet que sortia desprès d’un revolt… sempre guiats per un treball previ de documentació i aquells apunts que romanien perfectament arxivats a casa amb un croquis fet a mà.


Avui en dia crec que som pocs els que ens molestem en fer una recerca acurada als llibres del que volem visitar. Internet a posat al nostre abast eines molt i molt poderoses per tal de localitzar ràpidament, aquestes petites joies que es trobaven amagades, tant es així que si no surt a Internet sembla que no existeix.

Quantes vegades hem fet una recerca i ens tornem sense trobar la mina! Deu o vint anys enrere eren indrets reservats només per aquells que amb persistència, pertorbàvem la pau d’aquests indrets, però sempre amb aquell respecte acurat vers el jaciment una vegada profanat.

Mineralcat volia compartir amb tothom aquestes petites meravelles, però he vist amb tristesa com jaciments publicats des d’aquest blog o des d’altres foros d’Internet, han estat rebentats sense escrúpols per anormals espoliadors. No es normal que un jaciment es preservi intacte en deu anys, amb visites intermitents pròpies i evidentment d’altres, i arran una piulada a la xarxa quedi absolutament rebentat i espoliat.

Ulldemolins, Sant Marçal, Rocabruna, son jaciments on ja no som benvinguts per les ferides que han obert alguns brètols, i ara jo he de deixar de gaudir-los com abans i he d’amagar-me de la pràctica de la meva passió. Sense anar més lluny, molt recentment, la meva estimadíssima Santa Creu d’Olorda ha estat atacada. Aquest és un jaciment que coneixo de dalt a baix, on per afinitat professional, proximitat i perquè allà vaig a córrer, passejo amb els meus gossos, i entreno allà mateix la BTT, durant deu anys l’he visitat mineralògicament gairebé trimestralment i d’on n’he extretet molts exemplars modestos sense deixar cap evidencia de la meva intervenció. Malauradament ara s’ha afegit a aquesta llista negra.

Per d’altra banda també m’he estalviat de publicar entrades que tenia preparades, com era Casterner de les Olles, mare meva, quin mal ha fet substituir Tremp pel topònim exacte!

Ara ja si, tinc clar que n’hi ha d’altres indrets que no tinc absolutament cap interès en divulgar la seva localització i potser ni tan sols la seva existència, és una llàstima, perquè molts els he trobat jo solet i amb l’olfacte geològic perfecte de la meva dona, però molts me’ls han ensenyat i jo volia donar-li continuïtat. A l’altre costat d’aquestes línies segur que n’hi ha aficionats que en farien molt bon ús d’aquesta informació, però que a partir d’ara, haurà de fer el mateix que jo, agafar un llibre (recordeu que TOT està als llibres) estirar el fil i tornar a l’essència.

Els amants dels llocs abandonats ja ho fan aixó, emmascaren el títol de les seves entrades al blog molt encertadament, tot preservant l’ ubicació, així s’explica que pots veure el mateix indret pràcticament igual en blogs diferents.

Volíem que un forat, un front de pedrera, una obra en execució, esdevingués una entrada al bloc, però moltes d’aquestes entrades ja no veuran la llum des d’aquesta plataforma, al menys amb el concepte actual, amb l’exactitud de localització arran el topònim més proper, però si sou prou coneixedors de la minería catalana i estimeu el nostre patrimoni, no us farà res perdre una mica de temps investigant i llegint per trobar-les i de mica en mica, de segur que les trobareu i des de dins reconeixereu aquestes fotos:









































No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada