Guia Propietats físiques

Propietat Física: Duresa

La duresa dels minerals sovint és una propietat clau per a la seva identificació.

Es defineix com la resistència que ofereix a ésser ratllat, tallat o perforat. Es mesura amb un escleròmetre i és una propietat clarament vectorial, es a dir, que pot varirar en un mateix mineral segons la direcció considerada… per tant, a priori, no és una propietat fàcil de mesurar correctament.

Fins aquí la primera part de la teoría.

Per facilitar l’obtenció d’aquesta mesura, en un primer nivell pràctic, s’ha establert una escala de duresa relativa anomenada Escala de Mohs, formada per un ordre de 10 minerals. Cada mineral té associada una duresa relativa de tal forma que un mineral és capaç de ratllar el mineral que té per sota però no el que té per sobre.

Recentment ha caigut en les meves mans aquest fantàstic kit per determinar la duresa dels minerals

El kit, que per cert, porta els minerals intactes, conté 9 dels 10 minerals que conformen l’escala de Mohs (falta el diamant, com sempre...).


Però no us espanteu que no cal pas tenir aquesta caixa, però ès perfecta per il·lustrar aquesta entrada.

Els minerals que formen l’escala de Mohs son:

1 TALC
2 GUIX
3 CALCITA
4 FLUORITA
5 APATITA
6 ORTOSA
7 QUARS
8 TOPAZI
9 CORINDÓ
i el darrer, amb el 10 és el DIAMANT


Aixó vol dir que el guix ratlla el talc però no és capaç de ratllar la calcita i tindrà associada una duresa relativa de 2 en l’escala de Mohs.

Per analogía, qualsevol mineral que ratlli el talc però no sigui capaç de ratllar la calcita tindrà asociada una duresa relativa de 2 en l’escala de Mohs.

Per tant, el nostre mineral tindrà una duresa relativa de 2 i a partir d’aquí qualsevol llibre de minerals ens oferirà un ampli ventall de possibilitats mineral•logiques amb aquesta duresa.

Fins aquí la segona part de la teoria.

En un segon nivell pràctic, existeix una segona escala de duresa relativa, que combina minerals corrents i objectes de diferents materials, que també ens servirà per establir la duresa relativa d’un mineral:

2,5 UNGLA
3    COURE
3    CALCITA
4  FLUORITA
5,5 ACER
5,5 VIDRE
7    QUARS




Aixó vol dir que un mineral que ratlla el coure o la calcita però no és capaç de ratllar un ganivet d’acer ni el vidre doncs tindrà una duresa compresa entre el 3 i el 5,5
Per tant, el nostre mineral tindrà una duresa relativa entre 3 i 5,5 i a partir d’aquí qualsevol llibre de minerals ens oferirà un ampli ventall de possibilitats mineral•logiques amb aquesta duresa.

Fins aquí la tercera part de la teoria.

Ara anirem a la part purament pràctica, la que més m’agrada:

Ratllar que és? Ratllar vol dir ratllar, no vol dir que sembla que ratlla, sinó que efectivament, un dels dos minerals, el més tou, pateix un desgast evident. És molt important sapiguer identificar-ne quin dels dos minerals es degrada i comprobar feafentement que un ha ratllat l’altre i l’ha fet una hendidura. Sovint el que sembla una hendidura son les restes del mineral tou que s’ha esmicolat sobre el material dur. Ull viu amb aixó.


Per d’altra banda, analitzem per un moment que és realment l’Escala de Mohs. Un mineral ratlla el que té per sota però no ratlla el que té per sobre i aixó ens dona un número. Collonut, ja tenim un número i ara que? Ara mirem dels nosequants mil minerals que hi ha, quins tenen aquest mateix número i que més? La relació no és unívoca, hi ha molts minerals amb la mateixa duresa, per tant, als nostres efectes, utilitzar així l’escala de Mohs o el seu equivalent amb materials no té massa sentit. No cal obsesionar-se amb el numeret teóric de la duresa, hi ha més camins d’identificació.

A efectes pràctics i d’identificació ràpida, al igual que utilitzaba la densitat relativa per identificar clàrament la barita enfront d’altres minerals, ara farem servir la duresa per identificar bàsicament els extrems de l’escala, que son els guixos i sobretot el quars i potser algún mineral de la mitja taula, tot i que veurem que hi ha d’altres mètodes per afinar a la mitja taula.

Així doncs ens centrarem en els extrems de l’escala.

A efectes pràctics aixó son:

Els guixos, que es poden ratllar amb l’ungla:



Per tant, si som al camp i tenim a les mans un mineral que es pot ratllar amb l’ungla, doncs tenim algún tipus de guix.

 i el quars, que és capaç de ratllar el vidre:



Per tant, si som al camp i tenim a les mans un mineral que ratlla el vidre, sense dubte és un quars ( si no és quars i ratlla el vidre, envia’m un correu que ens forrarem ).

Amb d’altres minerals, aquesta pràctica no és tan contundent.

Per exemple, la calcita i la fluorita, tenen respectivament duresa 3 i 4. En teoria un ratlla l’altre, però el marge de maniobra és molt petit. Al camp, sovint tindrem problemes en veure qui ha ratllat a qui, per tant, no cal escalfar-se, apliquem aquesta pràctica que hem vist i anem als extrems de l’escala, així  descartem un quars ( el quars ratllaria el vidre) i descartem un guix ( que el ratlles amb l’ungla), i ja està, no seguiu, no cal obsesionar-se amb la duresa, per afinar més en l’identificació potser millor centrar-se en una altra propietat, en aquest cas concret fluorita-calcita, ens fixarem en l’estructura cristalina i l’exfoliació, i si és un altre cas, farem una cosa millor encara, combinarem la duresa relativa amb el color de la ratlla.











No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada