Turisme - Els Pèlags de Vilobí

Aprofitant que els Amics del Museu Geològic del Seminari de BCN  han publicat una sortida al "Museu de geología i del guix de Vilobí del Penedès" és doncs el moment de publicar-ne una petita entrada sobre els Pèlags de Vilobí.
Aquest és, sense cap mena de dubte, un espai d’interpretació ambiental amb un potencial educatiu important, que cal protegir, mimar i conservar senzillament per la seva singularitat, no tan sols geològica, sinó com un oasi d’habitats al bell mig de la vinya del Penedès.
Des que l’activitat minera va desaparèixer cap als 90, l’aigua és el gran protagonista d’aquest espai. Aquesta aigua, per una banda, típic recurs emprat per a la “restauració” d’una activitat minera, en aquest cas sinònim massa purista de pseudo-abandonament de fronts d’extracció,  constitueix la font de vida a la que se li ha encarregat (voluntària o per casualitat) l’àrdua feina de donar-li una oportunitat a aquest espai.
A jutjar per la llista d’ocells observats i la colonització que han protagonitzat d’altres bestioles autòctones i al·lòctones, podem dir que l’aigua, malgrat tot, ha fet la seva feina.
Hi ha diversos espais més on es pot passejar amb tranquil·litat per gaudir-ne d’aquest singular paisatge blanc.
Espais com l’auditori natural que conforma una de les antigues  explotacions.
O també els espais humits d’aigua dolça, fruit de l’acumulació de les aigües superficials. El més gran, que va ser el darrer actiu, tenia les fàbriques a tocar, tot i que ja resten completament desmantellades (com ens informa el nostre company Manuel de Vilafranca) fet que ens dificulta una mica seguir la trama minera des de l’explotació fins a la transformació.
Per l’altra banda, oportunitat molt ben aprofitada per les Administracions, que han sapigut rescatar un indret que perfectament podia haver esdevingut un abocador incontrolat més.
Tot i que en una primera fase es va condicionar l’espai amb un camí interior protegit amb baranes de fusta i una aula de natura, avui en dia desmantellada gràcies a una altra espècie, el vàndal, que s’ha encarregat de fer-ne el manteniment.
Amb tot, hàbitat perfecte, ull viu, per més d’un centenar d’aus diferents, petits mamífers, carpes, carpins, perca americana (que s’apunta a totes)…
En l’àmbit geològic, és una oportunitat única i perfecta per divulgar la història de Vilobí i de la mineria del guix, d’altres indrets a la península, amb molt menys elements munten un gran xiringuito.
No oblidem que en un petit radi es concentren les explotacions, les naus de transformació (potser buides i no en l’estat que ens agradaria) i fins i tot un magnífic museu, amb reproduccions a escala dels forns de transformació del guix i espectaculars exemplars de sofres i guixos d’aquest indret.
No cal demanar res més, simplement cal estructurar seriosament la oferta divulgativa, i com sempre que tenim aigua, de la mà dels ulls dels ornitòlegs, que ampliarien generosament l’oferta educativa i sonora d’aquest magnífic i tranquil espai.
Si parem atenció, encara en determinades parets podem veure les marques de l’extracció, intuïm que amb eines manuals, conformant parets perfectament verticals.
Parets que podíem dir intrínsecament enguixades, però d’un guix cristal·litzat realment espectacular.



fins i tot amb aspecte rosa del desert:


+info:

Publicat: Octubre 2013
Visita:        Agost 2012

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada