Mines de Pontons - Alt Penedès

El complex miner de Pontons esta format per una increíble xarxa de galeries que es troben a banda i banda de la Riera de Pontons.

Quan trobes una bocamina a una banda del riu, només cal mirar a la banda contrària per veure una altra bocamina.

Pontons sempre l’he recordat per ser un complex miner molt i molt perdedor. Sense dubte és una mina que no recomano per iniciar-se, de fet, sempre l’he considerada molt perillosa, per aixó, quan vaig veure que tornaba a estar on-fire a la xarxa, vaig decidir tornar a visitar-la abans que es faci “famosa” i surti de la foscor i l’oblit que tan bé l’han preservat durant tants i tants anys.


Aquesta xarxa de galeries respon a una “mineralització estratiforme relacionada amb un nivell de carstificació situat al punt de contacte entre dolomíes i calcàries triàsiques del Muschelkalk. Va ésser aprofitada per extreure’n minerals de zinc, com l’esfalerita i la smithsonita. També hi ha minerals de plom, com la galena i la cerussita, i de ferro, com la goethita. Malgrat aixó , els minerals de zinc son els més abundants, conjuntament amb la goethita”, tal i com resa a la “Guia d’identificació de minerals,  de Mata-Perello, i Sanz Balagué”.

Per tal d’establir un petit ordre, com que hi ha diverses bocamines hem considerat l’existència de tres grans zones. Aquesta classificació no correspon a cap estudi ni bibliografía, senzillament l’he adoptat per no liar-me jo mateix. La primera zona visitada, son les labors corresponents al peu de la carretera, que nomenarem com a complex 1, que son les labors de l’anomenada mina de les Calaveres. Just enfront, a l’altra banda de la carretera i per sobre de la riera ens trobarem els que hem anomenat complex 2 i 3, també amb diverses bocamines.

Dit aixó, el fet que no es pugui parar a gairebé cap puesto de la carretera i una intensa colonització d’esbarzers fan que encara es preservin molt intactes dues labors a la banda de la carretera, no així una tercera que és la que té el lloc justet per poder parar i aparcar. En conjunt son les labors de l’anomenada mina de les Calaveres.

Complex 1. Sector de la mina de les Calaveres


El deteriorament d’aquestes galeries és evident, els caps de les mampostes es troben en una precària situació, els murs de reblert també estan mig derruits, però res diferent a d’altres visites anteriors ni res diferent a d’altres mines que ja hem visitat.

El sistema d’explotació emprat és el de cambres i pilars. En localitzar el karst mineralitzat en el contacte entre les dolomies i les calcàries es buidaba la cambra mineralitzada deixant pilars resultants de la propia excavació que es podien reforçar o no amb l’estèril de la mateixa explotació. En les labors de l’altra banda del riu aquest tipus d’explotació és molt més il.lustrativa, tot i que aqui també es pot veure aquest sistema emprat.


Ambtot, en aquesta banda de la carretera, les mineralitzacions més evidents i abundants son les dels minerals de ferro, com la goethita i la limonita.


Ara toca creuar la Riera de Pontons i fer una ullada a les labors que es troben enfront, que arbitràriament les he anomenades Complex 2 i 3.

Les labors que es troben a la banda de la riera conserven obert un caminet que les enllaça totes per sobre de la riera, just pel Pont de les Mines. 

El que més m’angoixa d’aquestes labors és l’impressionant xarxa de galeries desenvolupades, per aixó és preferible fer servir aquest caminet per anar enllaçant-les en comptes d'arriscar-se a fer-lo per l'interior.

Pel cap baix, hi ha quatre bocamines en aquesta banda, per aixó l’hem dividit en dos sectors mínimament reconeixibles, cada sector té dues bocamines relativament properes, conectades per les cambres i entre els dos sectors hi ha al menys, un enllaç evident. Ull viu perque és molt fácil perdre`s aquí dintre!

Complex 2. Sector de la Riera de Pontons


La primera bocamina que trobem, és espectacular per la seva amplada i sostre absolutament definit. Una primera gran sala il.lustra a la perfecció el sistema de cambres i pilars emprat.


De seguida l’espai invita a endinsar-se, però amb seny, ja que ens trobem dintre d’un gran formatge, mireu per eixemple la numeració que resa al fons de cada cambra:


En principi, totes les bocamines es conecten per parelles interiorment mitjançant les propies cambres a mode de galeries transversals, però el propi sistema de cambres i pilars existents amb reblert de murs d’estèril fa que gairebé els posibles itineraris quedin duplicats a banda i banda dels murs, i quan arribes a una cambra, aquesta té diverses opcions de continuitat.


Aquestes opcions de continuitat son moltes, tantes que es multipliquen quan arribes a una segona cambra i es tornen a multiplicar en una tercera. El resultat de tanta multiplicació pot ser molt i molt perillós.Totes les galeries semblen exactament iguals i totes semblen portar la mateixa direcció final, de veritat, no us despisteu ni un segon dintre d’aquesta xarxa.


L’orientació interior és absolutament imprescindible i fins i tot el ramal principal sembla desdoblar-se en alguna cambra, mentres veus la llum de la sortida no hi ha problema, però ull viu quan ja no la veiem. 


Cal ser molt metòdic i sistemàtic per no perdre mai de vista la situació de la galería/cambra principal i gaudir d’aquest formatge.


Per tot aixó, no recomano en absolut visitar-les en solitari, ni molt menys amb nens i considero que cal tenir una certa experiència acumulada per circular amb garanties per aquesta xarxa de galeries. (no tindras gaires opcions per preguntar, no crec que aquesta et respongui)


Complex 3. Sector de la Riera de Pontons


Una mica més endavant trobem el complex 3, on el seu interior continúa en la mateixa tònica, cambres i pilars a dojo. Els pilars a vegades son excavats a la cambra i d’altres son de fusta i reblert de material estéril. Aquest tercer complex,  encara que no ho sembla, també té sortida per una segona bocamina a la mateixa riera.


Una altra advertencia, tot i que es citen molts minerals i amb relativa abundància, no es gaire fácil trobar-ne exemplars de qualitat i no son gaire accesibles tampoc. Ull viu en picar sobre els filons que resten als pilars que aguanten la cambra! I ull viu en anar travessant cambres i cambres i cambres sense deixar referències unidireccionals inequivoques.


Per arreu, els minerals de ferro com la limonita i la goethita afloren terroses en abundància:


Però a diferència d’altres mines, el propi sistema de cambres i pilars fa que no hi hagi gaire escombrera on rebuscar, ja que és el propi estèril el material que reforça els pilars.


No cal dir que aixó ni tocar-lo...


Crec que el gran desenvolupament de cambres interior fa que sigui certament difícil trobar bones mineralitzacions de plom i zenc sense un acompanyant coneixedor del complex.


Com veieu les mineralitzacions que hi afloren han estat exhaustivament explotades en origen i resseguides a consciència posteriorment pels col.leccionistes, essent sens dubte la Smithsonita, un dels minerals més preciat.


I en quant a mineralitzacions, com ja hem esmentat abans, els minerals de ferro com la limonita i la goethita afloren arreu.


Tot i que queda citada la pirita, jo al menys no l’he trobada, però aquesta troballa del tot casual de marcassita (totalment limonitizada) compensa sobremanera aquest fet. 


En quant als minerals de plom, mostrem aquí una galena que presenta una disposició particular, tot barrejant-se amb l’esfalerita masiva.


Com passa sovint, la cerussita s’intueix, però no es confirma la seva existència fins que a casa l’iluminem amb UV ona llarga (penjarè la foto quan surti alguna sota UV decent...)

Com que el sostre és calcari, de tant en tant també trobem precipitats de carbonat calcic prop de les escletxes del sostre.


I finalment aquí tenim un gran dilema, perqué el que fins ara era una Smithsonita de bibliografía, les darreres anàlisis diuen que  son calcites tot i que jo encara hem resisteixo i l'etiqueto com a Smithsonita... però calcites o smithsonites, cert encant tenen en qualsevol cas:


Així doncs, despres de tot un matí de foscor absoluta i silenci aterrador devoro tot un clàsic, un entrepà de truita, tot just assegut, ja sense frontal, allà on un metre més endins desapareix la llum exterior. Aquesta pau és del tot atractiva, impertorbable i aterradora, però potser és una pau en perill d’extinció.


Si us plau, sigueu molt i molt prudents, respecteu l’oblit d’aquestes galeries i el silenci que les vigila.

Per acabar, un enllaç als companys de Catalunya Subterrània i un gran agraiment a Jordi Valles de Catalunya Subterrània - ( cavitatsdecatalunyablogspot.com ) per autoritzar-me a mostrar aquesta magnifica topo que s'han currat d'aquest perdedor complex miner,:


Gràcies Jordi !!

Visita:     Agost 2012
Publicat: Setembre 2013

No hay comentarios:

Publicar un comentario