Mines de l'Alzina - Begues

Al llibre "L'activitat minera a Martorell i Castellví de Rosanes", de l’autor Sergi Falguera Torres, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, es fan dues referències molt interessants pel que fa al benefici del plom, dos de tantes referències que surten en aquest llibre i que passen totalment desapercebudes.

Una d'aquestes referències diu que l'empresa Rio Tinto Minera S.A., explotadora del complex de la Martorellense, va sol.licitar la concessió “Begues” per al benefici de mineral de plom i zenc.

Aquesta referència ens porta, sense dubte, a les mines de l'Alzina, al terme municipal de Begues. 
Per elaborar aquesta entrada recuperem una visita a les ja tancades Mines de l'Alzina a Begues. I dic tancades perque efectivament, ara per ara (2013), es troben tancades amb reixa i cadenat, i dic recuperem, perquè com l'entrada ara no es possible he recuperat del meu arxiu, les fotos d'una visita que ja vaig fer al 2006.
Aquesta és la tercera mina que trobo barrada a cal i canto darrerament, una pràctica encertada o no, però cada vegada més extesa en moltes mines catalanes abandonades. Desconeixo els motius i l'entitat que en gestiona l'accés d'aqusta mina en concret, però cada vegada és més i més difícil endinsar-se per mines oblidades.
En qualsevol cas, ja no donarem ni tan sols el topònim més proper, per contribuir a la preservació d'una ubicació directa, així que direm que es troben entre les calcàries que afloren a Begues.
Les mines de l'Alzina consten al menys de tres bocamines connectades interiorment. L'explotació podria considerarse que segueix el mètode de cambres i pilars, tot i que aquest aspecte no s'aprecia expressament degut al petit recorregut interior, però hi ha un parell de detalls propis d'aquest tipus d'explotació.
Les mineralitzacions son molt i molt minses, amb prou feina s'observen indicis del mineral explotat, que soposem que era la galena, tot i que es cita també la esfalerita i la cerussita. De fet, l'irregularitat de l'interior respon a una disposició també irregular del mineral, associada a un Paleokarst del domini anomenat Montseny-Llobregat-Garraf-Gaià, on en trobar la petita bolsada, es buidaba completament de mineral-ganga la cambra fins tornar a trobar la calcaria estricta, creiem que aquest és el motiu pel qual no hem trobat mineralització evident. 
Aquesta galena provè de la ridícula i ja completament extingida escombrera exterior, barranc avall i pensareu que no té res d'especial, i efectivament així és, simplement té d'especial que és d'aquesta mina, i es que aquest és un dels objectius de mineralCAT, simplement conèixer el jaciment i recollir alguna mostra representativa. 
En el nostre cas particular, els exemplars no son valiosos per la seva estètica sinó per la seva procedència. Lluny de l'espoli que s'estila darrerament per tot arreu, que no compartim i denunciem, molt probablement és un dels motius pels quals es tanquen moltes mines abandonades, però que sapigueu que encara hi ha aficionats normals que es conformen amb una bona caminada, una petita mostra testimonial i un grapat de fotografies. 
L'altra referència del llibre en quant al benefici del plom és la que cita les mineralitzacions de Vallirana, a la zona de Campderrós, però aixó ja es una altra entrada...

Visita:     Juliol      2006
                Octubre 2013
Publicat: Juny       2014

No hay comentarios:

Publicar un comentario